algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Mallorca, Lorenzo, Alonso, Hamilton, Räikkonën, Maragall... i els 100 dies

Les noves tecno-logies són magní- fiques llevat de quan s'entesten i has de tornar a escriure un article que no havies guardat prèviament. Això és el que li va passar a un servidor ahir, així que aquest és el segon article que vaig fer just quan feia uns minuts que el Mallorca havia demostrat la seva superioritat a Huelva.

0-2 és un gran resultat per un Mallorca que du camí d'acabar la lliga, com a mínim, tocant la UEFA. Potser és mirar molt enfora, però l'equip té capacitat per fer fruir els mallorquinistes de bons partits i de la millor classificació dels darrers anys. El partit d'ahir va ser fàcil, el rival no era gran cosa, però tots els partits s'han de jugar i guanyar, i el Mallorca ho va fer. S'ha millorat la capacitat ofensiva enormement, s'ha deixat ben lluny aquella penada que passavem la temporada passada per fer un gol, la defensa continua jugant de manera seriosa..., en definitiva estam en el bon camí.

El que també va estar en el bon camí ahir va ser el mallorquí Jorge Lorenzo, campió del món de 250 cc. N'hi ha que pensen que a Malàisia (allà on Lorenzo es jugava el campionat), hi hauria d'haver anat un representant del Govern de les Illes Balears o de la ciutat de Palma. N'hi ha, que si hi hagués anat algun polític ho haguessin criticat, tot al·legant la tudada de doblers i les ganes de fer-se la foto. Totes les opinions són vàlides, però em fa l'efecte que ha estat bé no anar-hi i hagués estat bé anar-hi. «Aquest no es banya», diran vostès. Sí que em bany, però tanmateix encara que no hi hagin anat el podran veure dimarts a la recepció que té prevista el Govern de les Illes Balears.

I mentre Lorenzo quedava primer, Alonso no pasaba del tercer. Segurament és el que mereix la seva escuderia que ha creat una guerra durant tota la temporada entre Hamilton i Alonso. Guerra a part, però, la temporada d'Alonso no ha estat gaire bona. A les diferents carreres va quedar cinquè, sisè, no va acabar en una ocasió, i ahir es va complir el pronòstic de la lógica. De tota manera, també sorprèn la gentada que no volia que Fernado Alonso guanyàs el mundial. L'asturià s'ha creat molts d'enemics, i és que un esportista d'elit que no toca a terra, que té comportaments incorrectes, que fa xuleries, etc, no genera suports. El model contrari és, precisament, l'altre mallorquí, Rafel Nadal, que és la modèstia personificada tot i ser el segon del món. Potser a Alonso li convendria aprendre una mica més de Nadal.

Els de Ferrari estaven feliços. Tant o més que els membres del Consell de Mallorca que aquesta setmana varen celebrar els 100 dies de govern. Els partits del Pacte segurament han pres la decisió més difícil de la legislatura en aquests cent dies de gràcia. El resultat fins avui no ha estat molt positiu, però el futur sí que ho pot ser. Ho pot esser i ho ha de ser si es vol mantenir el control sobre les principals institucions de les Illes Balears. No és fàcil, el tema de la Real ho complica, però l'actual estat del Partit Popular ho facilita. Déu n'hi do com està el PP. Jaume Matas per Washington. Els seus amb la mosca darrera l'orella perquè ja diuen que una persona no decideix anar-se'n a viure a l'altre cap de món d'un dia per l'altre. Per tant tothom sospita que la decisió la tenia presa feia temps i que, fins i tot, es va notar la poca intensitat de la campanya electoral que ell personalment va dur a terme. Sense Matas la cosa a Mallorca va calenta. La veu cantant la tenen la Consellera que va fer el canal venecià, Mabel Cabrer, i el portaveu punyidor Miquel Ramis. Uns altres fan campanya, però no s'equivoquin, no es tracta de una campanya electoral, el que fan és campanya interna de cara al proper congrés del PP. En definitiva, destronats i sense trobar el seu lloc a l'oposició el PP està més tocat que el Govern amb Son Espases.

I el pati polític es tanca amb un Bloc que ha de decidir que fa en el futur, una Entesa que vol fer un coalició nacionalista per fer front a les eleccions al Congrés i al Senat, uns Ciutadans que s'han presentat a Palma i que només pot fer més mal al PP, i un electorat una mica despistat per totes aquestes indefinicions.

La nota alegra del diumenge, doncs, va ser la victòria del Mallorca, Lorenzo i Räikkonën. La nostra trista? L'anunci de Pasqual Maragall de la seva malaltia. El president Maragall va fer públic que, de fa un parell de mesos, pateix Alzèheimer. Esperem que es recuperi, perquè independentment d'allò que pensen de Maragall, és una persona compromesa, que va ser un gran batle de Barcelona i que presidí la Generalitat en el moment del canvi de més de vint anys de govern pujolista. Sort a Maragall i a tots aquells que pateixen Alzeheimer.

El futbol continuarà la setmana que ve a Son Moix "si una nova ventada no se'n du l'estadi". L'Espanyol serà el rival en un partit que no es presenta gens fàcil, però aquest serà tema del proper dissabte.

Facin bonda i, si poden, descansin.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris