nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

La credibilitat de la justícia

Tal vegada sigui culpa de la meva formació científica, però em resulta extremadament difícil entendre com pot ser mai que una mateixa llei pugui ser interpretada de formes totalment diferents per gent experta en el tema.

De vegades pens que el darrer responsable de tot aquest guirigall és el poder legislatiu, sovint incapaç d'usar un llenguatge clar i sense ambigüitats quan redacta les normes. Altres vegades em fa la sensació que està fet ben a posta, precisament perquè els espabilats capaços de trobar-ne el desllorigardor i els rics que es poden pagar els missers més intel·ligents per embullar la troca puguin trobar dreceres per esquivar l'esperit de les lleis.

El que passa és que qualque pic les coses surten malament i arriben a un punt que el que només se sospitava és massa transparent. Això és el que ha succeït amb el Tribunal Constitucional. Allà els jutges s'agrupen per afinitat ideològica. Hi ha dos fronts: el progressista i el conservador. I el que ens arriba a nosaltres, els ciutadans del carrer, és que emeten les seves sentències, no en virtud del que diuen les lleis, sinó en base a la seva ideologia i per fidelitat al partit polític que els ha nomenat. De cada cop són més les persones que sospiten que la seva vertadera tasca, no és analitzar si una llei s'ajusta o no a la constitució, sinó ser capaços de trobar la manera d'oferir-ne una justificació legal per poder-la considerar constitucional o no segons els interessos dels partits polítics que els han assegut a la cadira.

És molt curiós que moltíssimes de les decisions d'aquest tribunal es prenguin per majoria i no per consens, i que a l'hora de votar el més habitual és que els jutges conservadors votin junts i oposats als progressistes, que també solen votar en bloc.

Si només es tractàs d'interpretar les lleis, sembla que persones expertes, de prestigi reconegut dins el seu àmbit i ben intel·ligents, haurien d'arribar a les mateixes conclusions, o molt semblants, després d'haver-ho estudiat detengudament i haver-ne parlat acuradament amb els companys. Però no sol ser així. I això no agrada gaire.

Saber que una llei tan important com l'Estatut de Catalunya, pugui ser o no ser constitucional, no perquè realment s'ajusti o no s'ajusti a la Constitució, sinó perquè hi hagi una majoria de jutges progressistes o conservadors al Tribunal Constitucional lleva molt de prestigi en aquest organisme i, de rebot a tot l'estat de dret.

Si les lleis estan per servir les persones, i no a l'inrevés, és just que si la majoria del poble ha votat una llei, i no per una majoria ajustada, sinó ben ampla, hi pugui haver uns senyors, per molt jutges que siguin que ho tirin a baix? Jo crec que no, però, pels que creis que sí, trobau que la constitucionalitat o no d'una llei ha de dependre només del que decideixin una dotzena de persones que, dia sí i altre també, ens fan veure que es mouen més per la seva adscripció ideològica que no per la interpretació correcta i professional de la constitució? Jo crec que no.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris