bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

Quina mala sort, que tenim

Mira que ho és de mala sort. No miro mai per la televisió cap canal estatal, mai, paraula, i aquest mes que n'he hagut de veure dos pics, m'ha passat el mateix. El darrer, el passat dilluns dia 8, faltaven cinc minuts per les nou del vespre, l'hora de posar TV3 per escoltar les notícies del telediari nacional, quan de passada qualcú a ca meva estava mirant pel primer canal de TVE un programa que es diu Gente, i va la locutora i amolla: «Un hombre muere en la localidad de Santanii en Palma de Mallorca en derrumbarse una pared». Tu, i ho amollà així, sense posar-se vermella ni res, ni tan sols empegueir-se, res, ho va dir tan tranquil·la, «Santanii, en Palma de Mallorca». Deu ser, vaig pensar de primeres, el carrer de Santanyí que era, ara fa cinquanta anys, el carrer major i més transitat del «barri xino» de Ciutat, però de seguida vaig suposar que no ho devia de ser, perquè el carrer de Santanyí, amb la reforma que la Sala ha fet al casc antic, ha desaparegut, vull dir que ja no existeix, per tant era fàcil de suposar que la locutora de TVE-1, tal com fan la majoria d'espanyols en parlar del nostre país, s'equivocava. L'endemà els diaris ho deien clar: «Un turista mor i tres en resulten ferits en caure una balustrada a Cala Santanyí».

Fets com aquest, però, n'hi ha un fotimer, ara mateix recordo a l'engròs la notícia que vaig sentir ja fa un grapat d'anys per TVE quan segrestaren un avió, que anava de França a un país centreafricà, al seu pas per sobre de les Illes Balears i Pitiüses i a dins s'hi trobava el president d'aquell país. El periodista locutor estava davant un mapa del nostre país i deia que un grup de persones havien segrestat l'avió al seu pas per «Las Palmas de Gran Canaria». Talment ho sentiu, i és que no ens coneixen, ells només saben que tenen colònies per l'Atlàntic i per la Mediterrània, i pus.

El fet, però, en què més m'he esbutzat de riure (i de pena), fou també amb TVE, abans només n'hi havia una, aquesta i pus, i estaven fent un reportatge sobre la vida i obra del franciscà fra Juníper Serra, quan el locutor va amollar: «El franciscano nacido en la isla de Petra». Vos ho juro, a això jo ho vaig veure i sentir. Per llogar-hi cadires.

L'escriptor i periodista Pere Bonnin ens contava a U.H. el 22-02-2002, que un dia que es trobava dinant al restaurant Pitarra de Barcelona, l'amo li va donar un exemplar de la guia España Gastronómica editada a Alcobendas (Madrid) per a restauradors, on hi apareix el Pitarra. A la pàgina 53, a l'article dedicat al «Mesón los Patos» (que és a la carretera de sa Pobla a Alcúdia i que pertany a la família d'un exbatle de sa Pobla, llegeix estorat (en castellà): «En ple cor de la ciutat antiga de Palma, en el mateix port esportiu, presenta aquest restaurant una cuina que es nodreix del tradicional receptari mediterrani i mallorquí...» I diu l'escriptor: Sempre m'havia cridat l'atenció que els forasters, inclòs TVE, confonguessin Mallorca, l'Illa, amb Palma, la capital de l'Illa, i a l'enrevés. Però col·locar el «Mesón los Patos» en el barri gòtic de Palma, només és possible per desorientació o per anar despistat. I és que com diem per aquí: allà on no n'hi ha que no n'hi cerquin.

Tinc a les mans l'U.H. del 18-11-1993; no sembla veritat, però sí, ho és i dóna la notícia tal com és, amb fotografia inclosa d'un val o autorització on diu el següent: Ministerio de Justicia, Dirección General de Instituciones Penitenciarias a RENFE. Documento: "32 006251 3" autorización de viaje...061 «Se autoriza al LIBERADO D. Antonio-Manuel Tocar Gonzalez a viajar en SEGUNDA CLASE con cargo a la Dirección General de Instituciones Penitenciarias, Ministerio de Justícia, entre los puntos y fecha abajo indicados de acuerdo con las condiciones suscritas con RENFE». . Signat... tal i tal. En Castellón, a 2 de Noviembre de 1993. Idò, que vos pareix. Un viatge pagat en tren des de València fins a Palma pel Ministerio de Justicia. I això que es diuen de «Justícia», que si arriben a ser de «mangarrufes» no sé que hauria pogut passar.

Un altre cas, també ben curiós (tinc l'original per si algú el vol veure, me'l va donar un company que treballa de conserge a un hotel de la cadena Sol del Passeig Marítim), és un mapa, regal de «El Corte Ingles», on per una part hi ha Ciutat amb els seus carrers i per l'altra el de Mallorca amb els noms dels pobles, les carreteres, cales i serres. D'aquest mapa, que com a mínim s'ha repartit a estrangers i peninsulars a centenars a diari durant més d'una dècada, em recordo la pregunta que em va fer el meu amic quan me'l va regalar a la dècada dels anys noranta del segle passat: "Meam si trobes en aquest mapa dos fets que ens diuen ben a les clares que és fet a Madrid. I la veritat és que, vist lo punyetero que sóc, no em va costar gaire de trobar. Ja vaig anar directament a la part que més crema. Una mirada per tot i... aquí. Un, que a baix a la dreta ho posa: Cartografía informatizada. RUGOMA, s.a. Madrid. I l'altre, meam... meam... ja està. Ostres tu, no pot esser. Palma, han posat «Palma» al costat de la Dragonera, entre l'Arracó, Andratx i el Capdellà, no m'ho puc creure. Doncs, sí. Ho han posat. Palma al costat de la Dragonera. I es queden tan «Panxos».

Això ens passa, perquè... mireu, un país té dues maneres de viure, una és essent independents, lliures i sobirans com Andorra, Malta, Suïssa, o Portugal si voleu, i l'altra és esser i viure depenents i colonitzats per gent que és estranya, que és de fora, i a nosaltres ens ha tocat el segon cas, que també és el pitjor. El més fotut de tot, però, és que a nosaltres ens han colonitzat els més beneits.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris