algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Radiografia

No sé si ho heu percebut, però l'onada d'actituds autocen-trades, nacionalment parlant i en clau de cultura catalana, comença a agafar forma i ja permet surfejar i contemplar les primeres virgueries. La por avial dóna pas a una valentia desacomplexada de musculatura potent: hi ha un canvi d'actitud. No cal amagar-se: mostrar les pròpies febleses no comporta més feblesa sinó que és un clar símptoma d'aquesta fortalesa esmentada. Posaré dos exemples, per concretar: un, sobre la por que això fa; l'altre, sobre el valor que la causa. El primer són les hores i els editorials dedicats per la majoria de mitjans de comunicació a amagar el creixement de l'independentisme "o de la simpatia per la rendibilitat que pot comportar la independència" i a presentar-lo com l'origen de tots els mals i les vergonyes pròpies. Tant, que ja comença a ser un fet objectivable que desenfoquen la realitat, obviant que la por és paralitzant. El segon exemple és el dramàtic estudi «La dieta mediàtica i cultural dels joves», que féu públic la setmana passada Fundacc (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) i que és el primer fruit del Baròmetre de la comunicació i la cultura. No m'entretendré en el contingut, que podeu consultar a www.fundacc.org, sinó que allò que vull destacar és el canvi d'actitud que representa no fugir de la realitat: no es poden fer polítiques valentes sense el coneixement de la nostra societat i de l'abast real de les seves problemàtiques. Radiografiar-nos, diagnosticar-nos i informar-ne obertament. Fins ara, les enquestes sobre l'estat de la nostra llengua i la nostra cultura es maquillaven "«per no deprimir els nostres», he sentit dir alguna vegada" amb una covardia alarmant. De tan obvi com resulta, sembla naïf i tot dir-ho: quan la valentia entra per la porta, la por salta per la finestra. El poder polític és una d'aquestes portes i la valentia és una de les maneres d'habitar-lo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris