muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Quèèèèèè...?

Les actituds cap a una o altra llengua "decidir el seu ús prioritari, si es pot fer" és una qüestió d'imitació, de prestigi i de moltes variables més. És per això que és tan important que personalitats del món de l'esport, de la música, o d'altres àmbits, usin la llengua minoritzada per aconseguir que molts dels seus parlants els imitin i no actuïn passant-se a la llengua dominant. L'actitud de mantenir-se fidel a una llengua o de rebutjar-la pot ser influïda per la família, per amistats personals i per personalitats públiques destacades. Essent avui la televisió el mitjà de comunicació més usat per la majoria de la gent, és molt important que els personatges singulars donin exemple, que els presentadors de la televisió pública parlin la llengua pròpia, i que hi acudeixin personatges rellevants que també la usin, incloses també les persones que es dediquen a la política. És per això que les conselleres d'aquesta Comunitat que fan totes o la majoria de les seves intervencions en castellà fan un magre servei a la llengua catalana, a més d'incomplir la Llei. No em cansaré de dir-ho, perquè no es cansen d'incomplir-la.

Després que haguem sofert alguns segles i tantes dècades de persecució lingüística, i que contínuament es facin públics casos de repressió, com la negació a atendre't en locals o davant alguns cossos judicials i policials si parles la llengua pròpia i oficial d'aquesta terra, tot això fa que pugui afirmar que de conflictes lingüístics si no se'n produeix un cada segon és perquè moltíssima gent usa la llengua dominant, perquè els han obligat a fer-ho conscientment o inconscient i perquè saben que no els provocarà cap entrebanc, encara que això faci que els polítics contraris a la normalització diguin que el conflicte lingüístic no existeix, i és perquè la gent fa el possible per evitar-lo, però a costa de sotmetre's i humiliar-se contínuament, una altra vegada amb o sense consciència. S'estan fent cursos per intentar que la gent conegui tècniques i estratègies que els ajudin a no abandonar la llengua que desitgen usar, ja que hi ha persones que tenen un gran sentiment d'inferioritat que els produeix quasi depressions pel fet de no haver-se pogut expressar en la llengua pròpia a la seva terra.

És per això que vull aprofitar un fet de conflicte lingüístic ocorregut a una bona amiga per ensenyar la tècnica que va usar i que li va proporcionar bons resultats. S'ha de dir que aquesta amiga per evitar conflictes també canvia de llengua sovint. Va acudir a un aparcament soterrat de Palma, i quan havia de treure el cotxe, va anar a pagar a la màquina, però aquesta tornava el tiquet una vegada i una altra, fins que no li va quedar més remei que pitjar el botó que la posava en contacte amb una persona encarregada i li va explicar en català que la màquina li tornava una i una altra vegada la targeta, a veure què havia de fer. I per resposta només va rebre un «¿QUÉÉÉÉÉÉÉÉ?» amb un to molt despectiu, com si li digués que canviàs ràpidament de llengua i que no usàs més aquells lladrucs, i en no rebre resposta, li va manar 'Vaya a buscar el coche! L'amiga es va enfurismar tant, li va saber tant de greu el que havia ocorregut que no va dir res, no va contestar, se'n va anar cap al cotxe i va venir amb ell cap a la cabina on hi havia l'encarregat. Aquest li va dir en castellà que el cotxe molestava i que l'havia d'aparcar a una vorera, però ella li va contestar: «QUÈÈÈÈÈÈÈÈ? No entenc el castellà» i ell li va dir «Porque no te conviene». I mig en català i mig en castellà li va explicar el que havia de fer, però ja més calmat i més respectuós. Per tant, l'amiga va aprendre una bona lliçó i és que la tàctica que usen els que volen que canviem de llengua, també la podem usar nosaltres i aquesta vegada va ser amb molt d'èxit. Doncs, endavant!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris