algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Consciència morta, justícia torta

Cinc dies per Navarra donen molt de si. Durant el dia la fresqueta matinera es converteix en calor agradable i sol insultant. La setmana resulta apressada i avui per desembafar em permet robar "i traduir" les opinions del magnífic article de Pablo Antoñana al Diario de Noticias, ja que és altament recomanable: «no ho entenc, ni mai no ho entendré. Presoner pels malsons que guarda la meva memòria, provocats pels telenotícies, em despert durant la proclamació de la Segona República, un home despenja el crucifix i les monges ploren. Pas fulla i veig trull de gent que van i vénen amb boina de color, n'hi ha que duen pistola, altres escopeta de caça, hi ha homes a la porta del calabós i me diuen que han votat la República i esperen una decisió del caporal de la guàrdia civil. Una altra fulla i ara escolto parlar de gent afusellada, desapareguda, i un camió que transportava ramat, ara porta cadàvers sense nom a enterrar en la fossa del cementeri».

=== DURANT QUARANTA ANYS... està prohibit parlar del que es veu, s'escolta o es pensa perquè pensar és perillós. I arriba la democràcia, i amb ella, aquests mateixos dies, massives detencions ressusciten el record. I tot això en nom de la llei, aquesta xarxa que caça mosques i deixa passar els ocells grossos, que condemna un reincident a dos anys de presó per robar gallines i permet la prescripció de greus delictes de malversació de fons públics. No ho entenc, com a oïdor de ràdio, que a la Cope, la dels bisbes, representants de Jesús de Natzaret, s'ompli d'improperis el cap de govern (fins a set d'escatològics, gairebé en renglera en vaig sentir l'altre dia) i menyspreus al Rei, sense que això suposi la intervenció fulminant de la Fiscalia. === LES LLEIS SEGONS ELS TEMPS. No entenc com essent un valor essencial la llibertat d'expressió i de reunió, no d'espionatge, es detingui, manu militari, vint-i-tres persones que varen ser interlocutors vàlids, fa només uns mesos en el procés de pau i, de cop i volta, són sorpresos, reunits i capturats, com a delinqüents. No entenc la unanimitat que hi va haver en silenciar el tancament del diari Egin i Egunkaria, i la que hi ha avui en aplaudir això que suposa un atac a la democràcia. Escolt a la ràdio dels bisbes elogiar ara Zapatero com a home d'Estat pel succés, i demanen presó per a Ibarretxe, i que se suprimeixi l'autonomia del País Basc i es cerqui més gent per omplir les presons. No ho entenc, ni tampoc sé si estic despert o somniant. No sé, presoner del record, si tinc cinc anys o quaranta, i si hi ha els mateixos en el mateix lloc.

=== POST DATA: Miquelarena va ser un periodista il·lustre que va tenir llum pròpia en els anys vint. No estava content amb la societat del seu temps i es va suïcidar tirant-se al metropolità de París. Quan li feien l'autòpsia, li varen trobar un paperet doblegat a la butxaca. En ell només hi havia escrit un breu text: «quin país, Miquelarena». Un missatge en l'interior de la jaqueta com els que envien els marins dins d'una ampolla en el mar. Quin país, repeteixo, robant-li la frase. Gràcies, Antoñana.

Joan Barceló

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris