nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Això és Alabama! (i XII)

(Les cartes que precedeixen la que publicam avui varen aparèixer a Diari de Balears els dies, 9, 11, 16, 19, 23, 26 i 28 de setembre i 2, 7, 13 i 16 d'octubre).

VINT-I-SISENA REFLEXIÓ: No hi ha res més ultranacionalista que els espanyols que es proclamen antinacionalistes! Savater! Bono, Zaplana... tots aquells que es defineixen com a antinacionalistes, són sempre d'un espanyolisme fonamentalista que els allunya del més mínim sentit democràtic. N'hi ha prou de comparar dos referents. Entre Ibarra i Ibarretxe hi va qualque cosa més que lletres. El segon és educat, demòcrata, no insulta, defensa les seves idees, en positiu, informant d'allò que vol i no d'allò que no vol que facin els altres. La histèria forassenyada de l'altre, dedicat a amenaçar catalans i bascos, els confirma militants de la cultura dels «conquistadores».

VINT-I-SETENA REFLEXIÓ: Els repressors no són gent d'honor! Tot i que l'honor és un dels paradigmes de la milícia, els autors dels abusos, després de tirar la pedra, amaguen la mà. La veracitat no és el seu fort i, conscients que burlen la legalitat, neguen les actuacions. Són gent que practica l'abús d'autoritat, sovint amb una pistola a la cintura, però si són denunciats, s'acovardeixen i s'emboliquen en la mentida acusant de mentiders els qui els han posat en evidència. Ho fan perquè se saben protegits per qui hauria de defensar els drets dels ciutadans. Vaig tenir ocasió de parlar amb el governador Socias fa tres anys. Li vaig dir que coneixia els codis militars d'actuació. Hi ha una cosa que entenen bé: la disciplina. No hi valen discursos ni pedagogies. Si burlen les normes de convivència, cal una sanció exemplar. Qui no compleix les ordres ha de ser foragitat, com passaria a qualsevol empresa. Ramon Socias va fer un monòleg amb paraules tan dolces com eixorques. Estaria content, qualque dia, d'haver de rectificar, però ara per ara veig Socias com un col·laborador actiu de l'etnocidi. No esper res d'ell. No hi crec. Antoni Mestre, acompanyat de l'escriptor Llorenç Capellà, li va lliurar el juliol de 2004 un dossier titulat EN DEFENSA DELS DRETS CIVILS! A la darrera pàgina, es detallaven les propostes. Socias es va apressar a declarar que les assumia. Perfecte! La quarta i darrera petició deia: «Que, en el cas que es repetís qualque actuació similar als fets comentats en aquest document, es comprometi a la destitució fulminant dels responsables dels fets o a dimitir del càrrec.» Els casos s'han repetit. Socias no n'ha destituït els autors i no ha dimitit. Tots els partits polítics tenen còpia d'aquell dossier. La complicitat és evident. Amb aquesta condescendència, va morir l'anterior Pacte de Progrés per desencís col·lectiu. Ningú no ha demanat responsabilitats polítiques. Socias pot continuar sense por. El PP té la teulada de vidre per retreure res i els partits progressistes duen calçons amb elàstic. La qüestió és vacunar el poble del virus de les persones dignes! El resultat? Un poble mesell domesticat gràcies a legisladors, fiscals, governants, sindicats, entitats culturals, intel·lectuals, poetastres i creadors d'opinió més amagats que Sor Tomasseta! Cal una catarsi civil com la d'Alabama! Som davant d'una emergència nacional! És hora de recobrar els nostres crits de combat: «Pag qui deu!», «Endarrera aquesta gent!», «Via fora!».

EPÍLEG. Som un poble sotmès, espoliat i maltractat. Ens amaguen la història i ens burlen el dret fonamental de decidir el futur, en pau i llibertat! Aquesta és la conclusió en tancar el lliurament d'aquestes reflexions, generades a l'entorn dels abusos contra els nostres drets civils. He deixat de banda molts de punts que tractaré en un llibre, en curs de redacció. Entre d'altres, he defugit el tema llépol de la cremada de fotografies dels borbons (som un dels milers que se n'han inculpat). Per acabar, vull agrair la gentilesa del Diari de Balears en conferir-me l'espai on divulgar aquests escrits per promoure un debat urgent i necessari. Gràcies per les webs catalanes que se n'han fet ressò amb mostres de suport i amb crítiques. En tot cas, com més prest millor, esper veure recobrar els nostres drets i, en comptes de dir «Això és Alabama!», aviat pugui escriure aquella expressió mallorquina popular per expressar satisfacció: AIXÒ ÉS L'HAVANA!

Bartomeu Mestre i Sureda, autor de «La identitat reeixida».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris