nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Fer el moneiot despistat

Ja hem tornat a «gaudir» de la nul·la eficàcia del govern Antich per interioritzar que la manera de fer saber les coses és quasi tan important com la de fer-les. Ningú amb dos dits de seny podria esperar que un govern de coalició funcionàs a tocs de xiulet i amb un actuació uniforme i única. No es pot esperar, però no hi seria de més un poc d'estratègia comunicativa. Els meus companys que assistiren a la roda de premsa posterior al Consell de Govern vengueren a la redacció amb una mescla de rialles irreprimibles i de desorientació professional. No pot ser que la presentació dels Pressuposts 2008, una de les tasques més complexes que elabora anualment un govern, s'hagin d'ajornar per manca d'entesa entre els socis de govern i que poques hores després aparegui el conseller amb «l'entesa» tancada. Si encara no es podien consensuar, es debaten més temps (en privat, si pot ser) i es presenten quan sigui possible. Si només hi mancaven petits serrells, s'espera unes hores amb qualsevol excusa i després es fan públics sense amagar les tensions raonables que tot govern té a l'hora de repartir els doblers entre les diferents àrees. Diu més a favor de la qualitat professional i compromís polític saber que cada un dels consellers lluita els seus projectes fermament, que no sospitar que el Consell de Govern és un cor d'eunucs disposats a satisfer les megalomanies i ocurrències d'un president com el fugat Matas. No sé quina por tenen de visualitzar les diferències, multiplicades pel fet de ser un govern políticament divers, i acaben fent el moneiot despistat.

Consti que el fons dels pressuposts, sense entrar en el detall que no conec, em sembla encertat. Duplicar l'esforç inversor en Habitatge, incrementar la partida de Mobilitat en un 73% o les d'Educació, Serveis Socials i Salut en un 15% són bones notícies. No ho és tant aquesta dèria per ser rigorosos i dissenyar un pla de sanejament amb intencions de complir-lo. Sé que és això el que s'espera d'un govern seriós, que ajusti la despesa als ingressos i només utilitzi el recurs al deute quan aquest sigui imprescindible. Però em treu del solc que en aquest petit país nostre el rigor dels consellers d'Hisenda d'esquerres hagi de servir per tapar els forats que els tudadors de la dreta neocon deixen. Si ja és una desgràcia haver patit governants que freguen el delicte en la gestió irresponsable dels doblers públics (i dic freguen perquè tots els delinqüents són presumptes fins que el jutge digui el contrari), veure com aquells que demostren intenció de gastar en ampliar i dignificar els serveis públics s'han de reprimir i pagar el beure de les irresponsable cigales, m'ompl d'impotència i de ràbia.

Seria una gran putada que la història es repetís i el govern perdés les eleccions el 2011després de deixar la casa neta i el calaix desat. I la imatge de descoordinació i la mala política comunicativa tornarien a ser-ne culpables, per molts projectes que s'hagin engegat i per molts problemes que s'hagin definit i planificades les solucions. Situacions esperpèntiques com les d'ahir no s'haurien de repetir si volem veure el projecte de canvi arribar a bon port i no només fer accidentades escales.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris