Conten que uns dies abans de morir, el Pare Rafel Ginard Bauçà comentava a un fraret que l'acompanyava a la Creu Roja: «donaria tota la meva obra per guanyar un poc més de vida». Ben segur que era exactament allò que pensava aquell homonet, amb una obra excepcional i reconeguda, veient com se li escapava allò que més havia valorat i, també, allò que més li havia costat entendre de tot el que havia estudiat. La vida. Quan han passat més de trenta any del traspàs d'aquell santjoaner benemèrit i original, avui que el Col·lectiu Teranyines celebra l'homenatge anual al P. Ginard, val la pena recordar que més enllà de la seva obra escrita i dels seus documents encara inèdits, allò més apassionant de Rafel Ginard Bauçà és la seva biografia. La seva autobiografía escrita és un indici, un avenç i una orientació dels elements que donaren vida i forma a un drama, a la vida d'un nin pagès, d'un adolescent malaltís, d'un jove traumatitzat per l'integrisme moral i, finalment, d'un adult relativista i profundament crític amb tot allò que la seva generació havia considerat falsament com a essencial. Val la pena recuperar la biografia d'aquest frare singular, per entendre la tragèdia personal de molts mallorquins de la primera meitat del segle vint, sobretot de la majoria d'aquells que les circumstàncies allunyaren físicament i mentalment de la modernitat. Per afegitó, Rafel Ginard sintetitza i esdevé paradigma de la consciència religiosa d'un poble que es nega a ser crític amb la superstició, perquè té pànic a la consciència, a la ciència i a la fe. Aquell Ginard que aparentment es refugiava en la cultura popular sabia prou bé que un dels principals problemas de l'endarreriment social i econòmic de la societat illenca tenia una clau d'interpretació, el problema religiós, el clericalisme i el poder d'una Església allunyada de l'esperit evangèlic. No debades, en molts sectors, continua fent pànic tot allò que prové de l'exteriorització de la intimitat, sobretot quan es tracta de religiosos sensibles, crítics i oberts, com ara el P. Rafel Ginard.