nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Lliures de transgènics?

En els primers anys del meu sojorn a València vaig tenir la sort de llegir un llibre que per mi seria del tot il·luminador. Es tractava del que havia escrit un famós historiador australià, Vere Gordon Childe, que fou catedràtic a la universitat d'Edimburg. El llibre que vaig llegir havia estat publicat a Mèxic, per l'editorial Fondo de Cultura Económica, amb el títol, segurament no innocent, de Los orígenes de las civilizaciones. Vaig llegir l'obra de Gordon Childe perquè el me recomanà el que després seria el meu mestre, el professor López Piñero, i també " perquè no dir-ho?"perquè des d'un principi em va agradar el nom de l'autor: Vere Gordon Childe. Si els meus records no em fallen Gordon Childe en aquell llibre es centrava a explicar el que fou la revolució neolítica i la del naixement de les grans ciutats. De l'època neolítica, deia que el fenomen fonamental era l'origen o el naixement de l'agricultura. Aquest fenomen va significar "afirmava" el pas d'una vida itinerant, en la qual l'home procurava arreplegar, així com podia, vegetals, i matar animals a una vida en la qual l'home feia de pagès i de ramader i recollia el que havia sembrat o consumia els animals que havia criat. La revolució neolítica va permetre menjar millor i, en conseqüència, augmentar la mida de la població i, igualment, dur un vida més còmoda, una vida sedentària. No record ara "fa molt de temps que el vaig llegir i la meva memòria és molt flaca" si Gordon Childe senyalava també, o no, un fet que es va produir en aquelles èpoques on l'home va aprendre a sembrar i a recol·lectar. Aquest fet és que s'oposaren per primera vegada agricultura i natura salvatge. L'agricultura, és a dir, la vegetació domesticada permeté, com hem dit, que la població humana augmentàs de nombre d'habitants i, en conseqüència, com un peix que es mossega la cola, els agricultors hagueren d'augmentar el nombre de quarterades conreades que eren manllevades, evidentment, del territori de les plantes salvatges. No cal insistir que el conreu de les plantes "l'agricultura" fou i ha estat, a partir de llavors, una tècnica generosa amb els homes. Sense ella el món seria, de bon de veres, un infern per a tots. Tampoc cal recordar que l'agricultura s'ha vist molt i molt beneficiada per les troballes i les innovacions tècniques que el gènere humà ha fet o ha aconseguit. La selecció de llavors, l'ús de la força animal, els cultius rotatoris, els sistemes de reg, la hibridació, els hivernacles, els adobs, la inseminació artificial, la millora del transport, el motor d'explosió són només alguns exemples que ajuden a explicar que avui en dia s'empri un dècima part del territori i una dècima part d'homes per produir el mateix "exactement el mateix" que es produïa fa només cent anys. El progrés agrícola no s'ha aturat mai i convé dir que no és lineal, sinó que segueix això que els científics en diuen una corba exponencial: com més gros, més creix. Si comptabilitzam, per posar un exemple, el nombre d'articles científics d'agronomia que s'han publicat entre 1980 i 1990, es pot veure que són la meitat dels que es publicaren entre 1990 i 2000. Hi ha també ara el doble del nombre d'investigadors en agronomia dels que hi havia fa 10 anys. L'avanç no es pot deturar. Veurem coses grosses!

Un dels camins més fèrtils i més prometedors d'aquest avanç és el que s'ha denominat biotecnologia de transgènics. No és ara el moment de fer un repàs exhaustiu de quins són els productes que la tecnologia de transgènics ha ofert. N'esmentarem, tanmateix, alguns. Els més antics son l'arròs ric en vitamina A, el blat de les Índies, la soja, la civada, l'ordi i el llevat. Pel que fa a medicaments hem d'esmentar la insulina, alguns antibiòtics, algunes vacunes i l'Antiprototrobina, per evitar la formació de trombos a la sang. Tots ells, i més, són obtinguts gràcies a la introducció d'un determinat gen en un nucli que no en té. Quan he volgut saber de les virtuts i, també, els perills dels transgènics he hagut de llegir a revistes científics d'alta credibilitat. Totes elles deien que els beneficis estaven ben provats i els inconvenients, en canvi, eren hipotètics. Les lectures de revistes «ecologistes» de menor prestigi científict no negaven l'eficàcia dels productes transgènics, però sí que carregaven la mà sobre la «possible» «imprevisible» «hipotètica» «no descartable» «futura» i «a la llarga» acció patògena el seu desconegut i mai provat perill d'alterar el medi ambient.

Vaig llegir que la setmana passada el Parlament de les Illes Balears va declarar, a instàncies dels ecologistes radicals i no sé si, també, d'algun grup d'esquerra, les Illes Balears, zona lliure de transgènics. De seguir la mateixa lògica, aquella que ens fa parlar en nom de l'equilibri de la naturalesa, que "em creguin" no ha estat mai equilibrada, aviat haurem de declarar-nos enemics de la penicil·lina, dels retrovirals, de les vacunes, dels pinsos econòmics i no diguem de les cèl·lules mare o dels embrions seleccionats. Tot un camí de progrés!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris