muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Refús i desgana

Jo pensava que érem espanyols, encara. Quan es va convidar la literatura catalana a Frankfurt va arribar a quedar clar que com a literatura catalana només es pot entendre la que es fa amb aquesta llengua, perquè és la llengua aquella que distingeix una literatura d'una altra. Que sigui la cultura d'un determinat lloc és sempre discutible, sobretot avui en dia, on hi ha manifestacions culturals absolutament globals, que formen part d'un imaginari que no coneix cap tipus de frontera. Què és una cultura?, és una pregunta que pot ocupar vides senceres, a això, s'hi han dedicat càtedres d'antropologia i volums gruixuts i de difícil païment. Què sigui però una literatura és molt més senzill, encara que tots sabem que a la llarga s'acabarà acomplint el somni de Goethe de fundar una Weltliteratur o literatura del món: igual que tots els filòsofs formen part d'un mateix espai de pensament, amb independència de la llengua que varen usar per a expressar-se. De moment, però, les diverses literatures són nacionals en el sentit lingüístic, és a dir, que pertanyen a l'excel·lència de l'idioma amb què s'han conreat. Si Espanya, però, tingués clara la seva vocació plurilinguística no hagués tingut cap tipus de problema en donar suport a la cultura catalana com una més de les seves manifestacions; en lloc d'això, però, va aprofitar per carregar contra ella i intentar eclipsar-la amb la presència de la literatura en llengua castellana. Finalment, es va optar per desaparèixer i esperonar les crítiques de la premsa salvatge, l'espanyola i internacional, per veure si ens acomplexàvem. Ara, és l'hora de fer balanç, però, s'ha de comprovar com Espanya menysprea i passa de l'èxit que la literatura catalana ha aconseguit situant-se en el mapa literari internacional. Si realment veiessin com a pròpia la nostra literatura, haurien de ser els primers d'apreciar que alguns dels nostres autors i editors hagin aconseguit difusió exterior. Però, no, res de res, tornem a topar amb el mateix refús i la mateixa desgana.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris