nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

En Manel i na Bel van a nedar (2)

Mentre jeia al sol amb el cul a l'aire, en Manel va entrar en un sopor gairebé flamíger i no sabem si va somiar despert o adormit. El cas és que aviat es va veure observant com na Bel i en Lluc agafaven un kite-surf i es dirigien en pèl a la vorera. Na Bel reia mentre l'inspector d'ensenyament mitjà de Muro aprofitava el procés de fermar l'aparell al cos circumspecte de na Bel per a donar-li un repàs més que sobrer pertot arreu. En Manel, en somnis, observava l'operació des de darrere d'uns matolls de les dunes quan va sentir que un canonge tonsurat que havia sortit de ves a saber on li passava uns binocles. Miri, miri, deia bavejant, mentre assenyalava els cossos nus de quatre jovenetes exuberants. En Manel va acceptar els prismàtics però va mirar la seva companya que hores d'ara formava un manyac amb el paracaigudes, la taula de surf i un Lluc enravenat com un faune. El canonge s'infligia treballs manuals amb una mà i amb l'altra disparava fotos amb una màquina que s'assemblava a un bunyol de color cadmi i cinabri. La seva cara s'havia transformat i ara es pareixia a en Matas, i adés a en Rouco Varela, i potser al difunt Floquet de Neu, tots superposats i alhora, segons ens explica la gramàtica dels somnis. No em tiri l'alè al clatell, va protestar en Manel, però el canonge continuava amb les seves feines com una legió de moneies tonsurades. No cregui que som un admirador de la bellesa, va aclarir inútilment el canonge, som un voyeur fastigós. No esquitxi, es va rebotar en Manel, sense abandonar els prismàtics flàccids. Un cop de vent se'n dugué na Bel i en Lluc a quilòmetres d'altura i varen desaparèixer estimbats contra l'infinit. En Manel somreia amb delit. En aquesta conjuntura, en Manel va sentir que qualcú el sacsejava. Es despertà. Era en Mauricio, el sindicalista alternatiu diputat a Brussel·les. El seus mostatxos morsals li van produir un esglai. Feia cara que li havia pegat el mono. Véns al xiringuito?, digué. En Manel va mirar pertot. No hi són, naveguen, en Mauricio li va endevinar el pensament. En Manel es va posar el banyador i la samarreta i varen partir. Va mirar de reüll les bosses amb les botelles d'aigua, el termo amb poliol menta fred, les quatre taronges, els envasos reciclables plens d'aguiats de sèmola i tomàquet i els dos entrepans integrals de cogombres i faves. Va fer un alè. L'horitzó anava ple de velers, iots, motos aquàtiques, esquiadors, windsurfers, helicòpters, exhibicionistes i pasteres naufragades.

Hilari de Cara, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris