algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Mal al cor

Al president Francesc Antich li fa mal el cor. A mi també. A ell li dol haver escollit Son Espases per dur endavant el macrohospital planejat pel PP. El meu dolor és una mescla de sentiment d'engany i d'impotència. El seu és un neguit personal. El meu patir el comparteixen milers de mallorquins. El nostres "el seu i el meu" són distints mals de cor, tot i tenir una arrel comuna. El d'Antich té bon remei i d'aquí a poc ni el voldrà recordar. El dels qui posàrem tota la fe en el seu Govern no troba consol, perquè no just ens dol el cor. Des del dia de Sant Francesc una punyida forta no ens permet assossegar l'ànima. La traïció és un verí lent que et crema per dintre i que, sense matar-te, no et deixa tornar a ser qui eres abans.

Però el meu desencís envers Antich no té gens de valor. Al cap i a la fi, el seu és un arbre vell que es nodreix de les esperances de la gent i que sols dóna fruits aspres i amargs com el de Son Espases. Diguem-ne que d'Antich m'ho esperava tot i res n'esperava. Jo confiava en la meva gent, en el Bloc. Pensava que es farien valer, que marcarien els límits per evitar l'engany. Podien, però no ho han sabut fer. Els ha mancat convicció; han estat febles. El president els ha vists venir dubtosos, insegurs, aparentant, mostrant les dents en un gest però sense la intenció de mossegar, amb l'enteniment dividit entre la coherència i la conveniència. Ha guanyat la conveniència, allò que uns diuen la cadira i altres la menjadora baixa i farcida de faves.

Antich ho ha tingut immensament fàcil. Tant com complicat per a tots els que ens sentim traïts per aquells en qui confiàvem i que ara pretenen que, com ells, acceptem els fets consumats, mirem a una altra banda i ignorem el flaire de podridura que ens envolta; que, com l'estruç, amaguem el cap sota la terra; que tudem el patrimoni present i futur per una boirosa gestió en un Govern en el qual hem perdut la fe i del qual ells mateixos malfien. Cal trobar una sortida digna i evitar que el cruixit esdevingui una trencadissa. Cal ser valents, refer-se i vèncer la conveniència amb la força que ens dóna la coherència. Encara hi som a temps.

Joan Castanyer. Rodheim (Alemanya)

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris