nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Seria un bon títol

«Pobre Manolita, la maestra, que hace años no cambia la lectura recomendada por no leer un segundo libro en su vida». Algú, a tercer d'e.s.o, encara recomanarà Pobre Manolito, ningú no qüestiona la qualitat de l'autora, però una mare indignadíssima, massa generosa amb nosaltres, assegura que el seu fill llegeix gràcies a nosaltres, i desllegeix, per culpa de la mestra. En lo primer, va erradíssima, el noi llegeix gràcies als bons escriptors que li agraden i li han canviat la vida, lo segon ja és més fotut de contradir.

Ningú no gosaria parlar malament d'una autora que ha fet tant per la lectura dels infants, ara bé, aquest és l'exemple d'un llibre mal aplicat, i de com alguns mestres en poden destrossar la popularitat recomanant-lo quan l'arròs ja és passat dos pics. A tercer d'e.s.o. les noies i els nois no volen aquests ensurts. Sense anar més lluny, a la Vila, l'any passat a uns pobres vailets de nou anys, els feren llegir una coseta que s'assemblava a un llibret i que es deia Un conill de peluix, quasi hi va haver d'intervenir el pediatre, car a la salut mental de les nenes i els nens, no va caure gens bé. A una nena no li quadrava l'aplicació del conte amb l'emblema que portava la seva mare al cotxe, un elegant capet de conilleta, ben orelut i amb corbatí inclòs. Alguns dies es negaven a caminar per anar a escola, ploraven, escopien o feien potadetes els més expressius. Els més tímids estigueren setmanes sense obrir boca. A la consulta de pediatria, vam tenir uns moments d'homenatge per a aquell títol de l'Hèctor Hernàndez: «Allunyeu-vos dels professors», de tots, de tots, no, però amb alguns... compte! Per sort, el sistema sanitari funciona i encara et pots trobar bons pediatres que intervenen quan els necessiten. Quin episodi clau de la seva vida es va botar la pobra Manolita de torn? Que durs foren els anys de córrer davant els grisos! Això no era París, ni Barcelona... tot és corregible, mai no és tard, ànim!! Un noi irritadíssim no li veia de cap de les maneres la gràcia, al pobre Manolito. Aguanta moltes hores al dia el Manolo, l'extorsionador de torn, que cada dia li treu tres euros o el maçola de franc. La vida no acaba als cinquanta i als seixanta tampoc, la premsa progre-dominical que tant us agrada en va plena, sempre hi sou a temps per al canvi, el país hi sortirà guanyant. Els professionals de la salut, al pas que anem,acabaran fent d'àrbitres d'una societat mancada de coherència. Els infants són el futur, sí, però... i el present, no som tots nosaltres?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris