nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Un cert desencís

Les darreres setmanes tots els mitjans de comunicació s'han fet ressò dels primers cent dies de les institucions de centre-esquerra. I atès que no governa un sol partit, sinó sis, pertot s'ha repetit la mateixa entrevista sis vegades. Cal dir que els ciutadans han suportat la prova estoicament, amb una capacitat d'encaixar que no supera l'Uzcudun dels millors temps. Ha estat un pal, francament. Sobretot si tenim en compte que entre les valoracions electorals del primer moment, les negociacions dels pactes i les vacances posteriors, els dies, les setmanes i els mesos han passat en un batre d'ulls. Potser de portes endins s'ha treballat força, no ho dubto. Però la gent no ho ha percebut així. No sols pel que fa al Govern, sinó també a l'Ajuntament de la senyora Calvo. De bell antuvi, Nanda Ramon va fer algunes intervencions de pata p'alante i olé que ens enlluernaren a tots. Em refereixo a l'anunci del canvi de nom dels carrers que encara recorden la dictadura i a la convocatòria, únicament en català, dels Ciutat de Palma. Després va fer mutis de l'escena pública, tot i que hem sabut que esmerça esforços a aconseguir que hi hagi una via de bicicletes entre el centre de la ciutat i la UIB, no tan sols perquè els joves facin salut, sinó amb la finalitat de donar una alternativa al metro, perquè Jaume Jaume buida a poalades l'aigua de les estacions i no acaba mai. En qualsevol cas, a Nanda l'hem vista activa, ja és qualque cosa. Ho dic, perquè unes ratlles més endavant tornaré a referir-m'hi. Abans, però, vull insistir en el fet que els ciutadans tenen la sensació d'haver perdut cent dies, no d'haver-los guanyat. Jo som un de tants. En El Terreno, el barri on visc, tot continua igual de malament com en temps de la senyora Cirer. Amb l'agreujant, que cent dies fan que el vesc estigui més a la vista. I d'això se'n ressent el benestar de tothom i la convivència. Els cotxes aparcats ocupen les voravies i els municipals motoritzats passen, miren i no en fan cas. Esperàvem que cent dies permetessin corregir actituds i canviar les petites coses. Pecàvem d'optimistes? No ho crec. Demanàvem tan poc! Ens conformàvem a veure la mà de la senyora Calvo en aquelles qüestions que no exigeixen pressupost ni grans estudis previs. D'altra banda, en política lingüística, no s'ha notat gaire el canvi de directrius respecte al quadrienni nefast del tàndem Cirer-Araujo. N'és culpable Nanda Ramon? No. Però és natural que n'hagi d'assumir la responsabilitat. Torn a fer referència a El Terreno. Abans d'ahir, vaig sentir com una al·lota demanava permís a l'encarregat d'una botiga per a penjar, al mostrador, un cartell de la regidoria de Serveis Socials, en el qual s'oferien classes de castellà als anglesos i alemanys de la barriada. I de català?, vaig demanar-li. No ho tenim previst, em va respondre. Vaig quedar bocabadat. Margalida Ferrando, que ocupava aquesta regidoria la legislatura passada, participava en el projecte Integra-Palma 2006, encaminat a iniciar els estrangers en el coneixement del català. Aleshores, cap on anem? Enrere o endavant? No dubto que la inversió en normalització lingüística de l'Ajuntament actual supera amb escreix les minses aportacions del consistori conservador. Però hi ha alguna cosa que falla, ho deu saber Nanda més que ningú, alguna cosa que grinyola. D'altra manera no s'expliquen algunes situacions que palesen l'interès escàs de l'Administració per respectar (ja no vull dir prestigiar) el nostre idioma. A la megafonia dels autobusos municipals, el castellà, havia estat substituït pel català, a l'inici de la legislatura. Si tant voleu per raons pràctiques, atès que els carrers estan retolats en català. Tanmateix va durar dos dies, i va enregistrar-se una nova casette en versió bilingüe. Bé, anem per feina. Un amic em va comentar que la megafonia dels autobusos públics, anuncia les parades de Jaume III, dient carrer Jaume iii/ calle Jaime iii. Així, fent el conill amb els dos idiomes: iii! Jo no m'ho vaig creure, la veritat. Més aviat vaig pensar que el meu amic m'emblanquinava. Allò era una broma, i tant! No podia tractar-se d'altra cosa. Tanmateix, rectifico: no ho devia ésser, una broma, perquè m'he trobat amb un cas semblant. Voleu tocar-ho amb les mans? Pugeu a l'autobús de la línia 29, el que va de Son Dureta a Son Cotoner. La veu del megàfon anuncia el carrer de Joan Ripoll i Trobat de la manera següent: carrer Joan Ripoll Primer Trobat/ calle Juan Ripoll Primero Trobat. Enteneu? La i és un 1, i d'aquí se'n deriva el Primer/Primero. La meva reacció immediata va ésser la de voler escanyar algú. Afortunadament no ho vaig fer. I a continuació vaig pensar que ja l'escanyarà el senyor Socias, al responsable, si s'adona que des d'un servei municipal li promouen la dinastia dels Ripoll en detriment de la dels Borbó. Encara que aquesta és una altra qüestió. Res, tocant a l'Ajuntament, cent dies no permeten fer gaire cosa. La majoria en som conscients. Tanmateix serveixen per a sospesar els continguts de tot allò que al llarg de la campanya electoral s'ofereix amb embolcall de coloraines. I, francament, aquests continguts no acaben de fer el pes, senyora batllessa. I hi ha un desencís palpable, sortiu al carrer. No voldria haver de dir-ho, però ho dic. Ja m'enteneu, tot i que s'ha perdut un trimestre, sou a temps d'ajustar els perns fluixos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris