lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
11°

L'autonomia municipal

Amb aquest epígraf, la historiadora Isabel Peñarrubia ens introduïa en la constel·lació municipal de la Mallorca de la Restauració borbònica. El despertar municipalista a Mallorca es concretà en el context de la Gran Guerra i de l'ona expansiva de l'Assemblea de Parlamentaris. El model polític liberal espanyol no havia estat excessivament generós amb l'autonomia municipal, un sistema intensament captiu del caciquisme. Per entendre la realitat d'aquelles dependències, val la pena ocupar-se en la lectura de les reivindicacions municipals al voltant dels anys vint, sobretot amarades per l'esperit anticentralista i les aspiracions autonomistes de les hisendes locals. El model centralista controlava l'elecció dels batles i deixava escassíssima llibertat pressupostària als consistoris. Tanmateix des de la societat civil i des de les formacions polítiques no centralistes no s'entenia una possible regeneració política sense llibertat en la gestió local. Aquestes, entre d'altres, van ser les reivindicacions explicitades en el document sobre la Mancomunitat d'Ajuntaments Rurals de Mallorca, signat a Inca, el 1920. L'experiència de la Segona República tingué vessants altament positius per als ajuntaments, però tampoc no es pot considerar la solució final, atès que la República tingué un vessant escassament local. Com a botó de mostra és suficient analitzar la formació dels consistoris, entre el 14 d'abril de 1931 i el 18 de juliol de 1936, en molts casos sense eleccions municipals. En realitat, el model municipalista actual deriva de la Constitució de 1978 i dels estatuts d'autonomia, un sistema que en teoria ha permès el major protagonisme de la història als municipis mallorquins. Això no obstant, com es posà de manifest en la Primera Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca, del passat dilluns dia 15, els Ajuntaments arrosseguen encara dependències, limitacions i controls que s'assemblen més al sistema liberal del vuit-cents que no a allò que s'entén que hauria de ser un Ajuntament modern, del segle XXI. Dilluns, hom tenia la impressió que les mancomunites i les federacions de municipis, tal i com s'han vertebrat a casa nostra, a penes no han millorat la dignitat i l'autonomia que els ajuntaments necessiten per esser allò que n'esperen honestament els ciutadans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris