lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Profitosa, avorrida i fada

Tenc el pressentiment de que ens espera una fada i avorrida legislatura. Potser en qualque moment grinyolarà el costellam de la nau governamental, feta de fustes molt diverses, però ni farà aigües ni ens darà l'espectacle d'un veler empopat ni d'una llanxa a tot fua damunt les ones. Travessia tranquil·la, a velocitat de creuer. Les aigües mogudes de l'oposició no milloraran l'espectacle: el president Antich ha decidit navegar lluny d'aquesta maror que afecta el PP després de la fuga del seu president. Renuncia al frec del cos a cos sense rebutjar l'estocada precisa a la senyora Estaràs, però sense aixecar la veu, sense fer créixer les paraules amb el moviment de les mans. Si segueix així, es farà el silenci quan ell parli. No per respecte, evidentment, sinó perquè la megafonia del Parlament no bastarà per fer audible el seu discurs. Com els ensenyants més veterans, sap que abaixar la veu és el recurs que millor tranquil·litza una guarda remoguda. La histèria i l'intent de calmar els crits amb crits esvalota més que pacifica. I sembla disposat a ser Xisco, el pacificador, que sense ser una gran pretensió per a un gran estadista és el que més falta ens fa en aquests moments.

Ahir, les seves intervencions parlamentàries demostraren per on aniran els gran trets d'aquesta legislatura. Sacsejades, les mínimes: que el govern té el reglament al seu favor i gaudeix de l'última paraula. Veurem si aconsegueix encomanar aquestes formes a la totalitat dels seus consellers i conselleres. Alguns, com ahir demostrà el de Medi Ambient, senyor Grimalt, s'apunten a la travessia plàcida malgrat no dispari amb bales de fogueig, com quan entaferrà que la senyora Cabrer passarà a la història com la «màquina de tudar doblers amb alegria». Basta posar esment en les formes. El fons el tenen resolt des del primer dia i el trobaren escrit en el quadern de bitàcola governamental: basta llegir en veu alta les planes deixades per l'anterior legislatura per a fer calmar els taurons més esmolats. Recordar deutes quasi delictius, pressuposts anuals gastats en sis mesos, obres públiques de dubtosa necessitat i garantida ineficàcia... pot ser suficient perquè a l'altre costat només quedin remugades indesxifrables. Si, per una d'aquelles coses que té la caparrudesa humana, qualcú seguís cridant: un degotís de noms, llinatges i parentius pagats amb doblers públics pot fer emmudir el més agosarat. Aquest és un capítol encara verjo però d'indubtable morbositat, perquè qualque dia haurem de saber què cobraven fills i fillastres, cònjuges i amants, germans, cosins i assimilats en empreses públiques o amb contractes d'obra a les institucions.

Una vegada la tranquil·litat sigui la norma serà necessari fer les coses bé i explicar-les millor. D'aquest govern no se n'esperen grans i emblemàtiques obres. És més, després de l'empatx que ens produí el fugat Matas i la seva troupe, pens que demanam una digestió suau amb increments, qualitatius i quantitatius, dels serveis públics, especialment l'educació, la salut i el transport comunitari. Això i aturar, en la mesura del possible, la voracitat destructiva dels amics del fugat, són raons més que suficients per a considerar profitosa una legislatura. Profitosa, però avorrida i fada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris