nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Octubre del 1807: Fontainebleau

Ben aviat començaran els actes commemoratius del bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814), el conflicte més devastador de tota la història de l'Estat Espanyol, pitjor en pèrdues humanes i materials a la cruenta Guerra Civil del 1936-1939.Per entendre aquest conflicte i la manera com es va desenvolupar, és precís tenir en compte la increïble estultícia dels governants espanyols i les desmesurades ambicions d'un dels tirans més miserables i sanguinolents de la història d'Europa, Napoleó Bonapart. Tot va començar cap a 1788-89, quan a París esclatà la Revolució Francesa i a Madrid l'inepte Carles IV succeí al reformista i centralista Carles III. Aleshores la monarquia espanyola era una de les grans potències del món, que podia rivalitzar amb París, Londres o Moscou i disposava d'immensos territoris a Amèrica. El 1814, amb la Península arruïnada i els criolls americans revoltats, Espanya havia esdevengut una potència de quarta fila, completament marginada de la direcció dels grans afers europeus.

Després d'una guerra inútil contra els revolucionaris francesos (1793-1795), en la qual, per cert hi combaté un important contingent de mallorquins, Madrid restablí la tradicional aliança amb París. Però no es tractava d'una aliança en igualtat de condicions, sinó que implicava una subordinació cada vegada més gran d'Espanya a la França napoleònica. A més, una aliança amb els francesos, en aquelles circumstàncies, implicava la guerra amb Gran Bretanya. La curtor de mires dels governants espanyols, en especial de la família reial, i la progressiva satel·lització permeteren que les tropes franceses arribassin a Espanya inicialment com a aliades.

Els projectes imperialistes de Napoleó es veieren afavorits per les lluites de palau entre Carles III i el seu valido Godoy, per una banda, i l'ambiciós Príncep d'Astúries, el futur Ferran VII, per l'altra. Aquests enfrontaments foren descrits amb cruesa per l'ambaixador d'Espanya a París, Azanza, com a «intrigas de putas». Una fita important en el procés intervencionista francès fou el Tractat de San Ildefonso (agost de 1796), una aliança ofensiva i defensiva entre «su Majestad Católica el Rey de España» i el «Directoire Executif de la Repúblique Française». Tot i que les guerres contra els britànics (1796-1802 i 1804-1808) foren desastroses per Espanya, es mantengué la coalició amb França i, des del 1803, a més, Madrid, mitjançant l'anomenat Tractat de Subsidis, esdevengué tributari de França. Encara pitjor fou el Tracta de Fontainebleau de l'octubre del 1807. En el context del bloqueig continental decretat per Napoleó contra Gran Bretanya, aquest acord anava teòricament dirigit contra Portugal, un regne oficialment neutral però molt vinculat a Londres. A Fontainebleau es preveia que 40.000 soldats francesos travessarien Espanya per ajudar els exèrcits espanyols en la conquesta de Portugal. Una vegada ocupat aquest regne, es faria un autèntic repartiment entre els vencedors. El nord seria pel rei d'Etrúria, el jove Carles Lluís, parent de Carles IV, que cediria el seu regne a Napoleó a canvi d'aquests territoris portuguesos i el títol de rei de la Lusitània Septentrional. El sud correspondria a Godoy, com a Príncep dels Algarves. La resta de Portugal romandria en depòsit fins a la pau i, tal vegada, es retornaria als reis lusitans a canvi d'algunes colònies. Tots aquests nous estats reconeixerien com a protector el rei d'Espanya
La conquesta de Portugal fou ràpida i fàcil. Tota la Cort va escapar cap al Brasil sota la protecció de l'estol britànic i els francesos foren rebuts com a alliberadors per alguns portuguesos que els consideraven portadors dels ideals de justícia i fraternitat propis de la Revolució Francesa. Però els plans de Napoleó eren molt ambiciosos. Des de l'estiu del 1807, tenia previst intervenir a Espanya i anava preparant un nombrós exèrcit. La tardor d'aquell mateix any i l'hivern següent, diversos exèrcits francesos, sempre com a aliats, anaren ocupant militarment Espanya i no es limitaren a mantenir una línia de comunicació amb l'exèrcit que ocupava Portugal. Aviat controlaren les comunicacions amb Madrid, la frontera francesa, Barcelona i nombroses fortaleses. A més, superaven de molt el nombre de soldats fixats a Fontainebleau. L'escenari per la gran guerra del 1808 ja estava disposat i només mancava l'espira que encengués el foc.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris