muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

En Miraboires

Malgrat que a molts de joves no els hi ho sembli, escoltar una persona d'edat és interessan-tíssim, sovint és com llegir un llibre d'història. Una història, emperò, del dia a dia, dels petits detalls contats en primera persona. Aprens molt només d'obrir bé les orelles i parar atenció. De les anècdotes personals no és gaire difícil entrellucar el dia a dia de la Mallorca preturística, amb totes les seves facetes, tant les positives com, també, les negatives. Per un adolescent nascut i educat dins la societat del benestar, de l'opulència gairebé m'atreviria a dir, és una molt bona lliçó entendre totes les penúries que patiren els seus padrins per superar les malifetes de la guerra civil i les estretors de la postguerra. Per un que té moto, aparell d'alta fidelitat, consola, ordinador... i assignada una paga setmanal dels seus pares que li permet mantenir totes les seves afeccions i més, no deixa de ser instructiu adonar-se que encara conviu amb persones que anaven a comprar amb cartilla de raccionament i que havien de fer l'ullastre esbrancat per poder-se omplir la panxa.

La forma de divertir-se ha fet un gir de cent vuitanta graus. Actualment ens costa més divertir-nos. Per passar-nos-ho bé necessitam la butxaca plena: hem d'anar a sopar amb els amics, a beure al bar, a ballar a la discoteca... En aquella època s'aconseguia el mateix gairebé de baldes.

Un dels entreteniments consisitia a posar malnoms a la gent. El que avui dia pot semblar ofensiu, en aquell moment era vist com el més natural del món. Tothom tenia el seu malnom, o bé heretat del pare o de la mare , o bé de collita pròpia. I no hi havia tant de sexisme com en el cas dels llinatges: a una mateixa família un fill podia ser conegut amb el malnom de la mare i un altre amb el del pare, sense cap tipus de prioritat, només per l'afinitat de la personalitat o el físic de cadascun d'ells amb un dels seus progenitors.

Tammateix, molts es feien mereixedors de ser batiats de bell nou. Ahir em contaren d'un tal Miraboires, un home que, quan anava pel carrer, sempre mirava per amunt. I de sempre he conegut en Teranyina, perquè estava tan magre que pareixia una teranyina.

Els malnoms es propagaven amb facilitat. Poc temps després d'haver-se creat, ja eren de domini públic. La cohesió social imperant en aquell moment, que implicava una comunicació fluïda entre els veïnats, ho feia possible.

Ara això s'ha trencat, dins la societat hi ha moltes societats, cadascuna d'elles amb els seus valors culturals. No es creen gaire malnoms, i els pocs que s'inventen sovint queden circumscrits dins un cercle reduït. Poques vegades s'inspiren en la cultura i la llengua populars i, en el seu lloc es fonamenten en els personatges de la televisió o de les revistes del cor. Tot un altre món.

Jaume Lladó, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris