algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Frankfurt fa Menorca terra de literatura

Una part densíssima i preeminent de la creació literària produïda a Menorca en els darrers trenta anys raja a través de les plomes de Pau Faner, Ponç Pons, Joan Pons, Maite Salord i Josep Maria Quintana. La Fira Internacional del Llibre a la ciutat de Frankfurt així ho ha brandat. És clar que trobaríem encara una altra nòmina plausible, tant en prosa com en poesia. No puc oblidar-me, per exemple, d'Antoni Moll Camps, potser el prosista de la inspiració més pulcra, intensa, tendra, humaníssima, de la literatura menorquina de tots els temps, si més no per a les meves preferències. Podria també esmentar el geni evident de Pere Gomila "un dels nostres protopoetes, diríem, de les lletres contemporànies en la nostra llengua", d'Antoni Català o de Joan López Casasnovas, si volguéssim ara evocar uns noms brillants de la poètica que ha indeleblement afaiçonat la meva generació. O la prosa novel·lística, ben quallada, d'Esperança Camps, que, malgrat romandre compromesa amb la vida cívica i professional del País Valencià, és "i fa!" literatura que es proclama amarada en les arrels de la Menorca natal i que ella, al capdavall, escomet tot sentint-se escriptora de la terra. Podríem, encara, treure el bon enfilall d'escriptors dels anys centrals del segle passat, els quals també feren una contribució assenyaladíssima a la literatura de llengua catalana. Seria el cas de Fernando Martí Camps, qui, enmig d'un castellanisme excloent, esmunyia un estil argentat, culte, bolcat en un punt de lirisme i, alhora, de naturalitat que portà Josep Pla a elogiar-la obertament. A propòsit d'un llibre narratiu d'aquell autor, Pla explica [OC, 15, pàg. 76] que, sempre que pensava en Ciutadella, li venia al cap el record «d'un escriptor d'aquesta ciutat que ha escrit el llibre literari "prosa narrativa" millor "per al meu gust" que s'ha escrit a Menorca. Vull dir El rellotge de caixa de Martí Camps. És un llibre sense dialectalisme, pensant en la llengua que s'hauria de construir, adorable».

A partir d'aquí, és clar que la representació, potser cimera, de les lletres menorquines d'ara mateix queda conformada pel grup de Faner, Ponç Pons, Joan Pons, Salord i Quintana, tot i que seria senzillíssim de completar-lo fins arribar, sense artificis, als deu, dotze, catorze autors ben garbellats. Com que vivim en una societat de poderosa influència mediàtica "i condicionada pel nervi comercial de les editorials", es comprèn que el quintet elegit per les autoritats polítiques sigui el que deix esmentat. No cal afirmar, en efecte, que són els cinc millors, encara que hom defensaria que, parlant de millors, a Menorca, n'hi ha set, deu, dotze.

Amb evidents mèrits, l'ambaixada de Frankfurt constitueix avui la galeria més coneguda fora de l'illa pel que fa a les lletres que ara mateix produïm en aquest roc marí, país de la llengua de Llull. Tots ells editen fora i han rebut prestigiosos guardons. Tenen ja asseguda, de per vida, la justa fama literària. En conseqüència, cal que Menorca experimenti un diàfan orgull cultural, combinat amb un sentiment de gratitud per l'excel·lent projecció que ens estan donant. Sense precedents, el quintet ha pres corporeïtat sobre el cor de l'Europa central, en el marc de la principal fira del llibre al planeta, de la mà de la cultura catalana presentada al món amb oportú criteri d'unitat lingüística. Seria ara molt fàcil fer notar, pel meu costat, que la convergència exterior d'una delegació d'escriptors locals no té precedents. Si parlam, en efecte, d'escriptors en el ram literari, l'afirmació és molt exacta. Mai les nostres plomes no s'havien reunit en cap esdeveniment de lletres convocat en clau d'expectativa mundial. Llevat que volguéssim contemplar el fet literari amb una dimensió tremendament laxa "per tant, incloent-hi en la noció de «lletres» els caires lingüístic i filològic, com va passar amb motiu del I i II Congrés de la Llengua Catalana", els menorquins han fruït ara d'un escenari singular per mostrar-se junts "entre si i amb el conjunt de les lletres catalanes de què formen part. Per mi, l'efecte capital que el fet haurà produït, més enllà de consagrar-los una mica més en el parnàs, és contribuir a fer-nos seny a nosaltres mateixos, els menorquins. Des d'ara ningú no podrà objectar mai més que som una illa sense generacions literàries, o que els nostres escriptors són pures individualitats esparses, inconnexes; unes rares avis que, més tost, practiquen una tasca literària isolada, de pur entreteniment culte, de difícil homologació externa, sense pes i sense substància d'universalitat de llurs obres. Els nostres benaurats escriptors de tota la vida, de diumenge a la tarda i festes colendes i d'hores mortes s'han acabat. Menorca, si més aviat havia estat sempre terra de lletraferits, té ja forjat el marxamo de terra de literatura.

Miquel Àngel Limón Pons, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris