algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

El País en versió original

Al final del seu article del passat dia 3 el professor Lladonet crec que es va referir a la meva carta al director d'uns dies abans on reclamava la possibilitat que IB3 es plantegi emetre producció estrangera subtitulada en la nostra llengua. Segurament tant ell com jo estam d'acord que ni l'espanyol ni l'anglès han de passar, al nostre país, per damunt de la llengua catalana, pròpia d'aquest nostre país. Que als catalanoparlants d'arreu, i en especial als de les nostres turístiques illes, ens cal aprendre llengües estrangeres de major abast que el que té la nostra, també és obvi (comunitats lingüístiques més petites, com les escandinaves, dominen l'anglès de manera exemplar). Però no només per atendre els turistes, sinó per poder nosaltres mateixos passejar-nos pel món (físic, cibernètic, literari) d'una manera més relaxada, eficaç i enriquidora. L'espanyol ens ha tocat aprendre'l per motius polítics, masa bé. Però per molt que cogui a alguns, la lingua franca del món d'avui és l´anglès. Saber anglès esdevé cada dia més i més necessari.

El debat fa temps que cova. Anys i anys de classes d'anglès a les nostres escoles i instituts semblen servir de ben poca cosa. L'enyorat rector Nadal Batle ja parlava fa més d'una dècada de bilingüisme català-anglès com la millor solució per al noste país: encara és l'hora que algú li agafi el relleu. Està clar que alguna cosa s'ha de fer a nivell curricular per adreçar el rotund fracàs que suposa que escolars que s'han passat més de mitja vida estudiant anglès arribin a la universitat o al mercat laboral poguent matenir una conversa, o entenent sense gaires dificultats un parlant nadiu. Per això pens que eines tan potents com la televisió i el cinema no s'haurien da bandejar així com així. Deixant de banda els motius artístics per no doblar les obres fetes en altres idiomes, que també hi són, el component pedagògic de la versió original, subtitulada a l'idioma propi, crec que és innegable. Ja sé que fa dos dies que tenim cinema doblat a la nostra llengua a IB3, i que la feina per fer que el català sigui un poc més normal a tots els nivells a la nostra terra és encara enorme. Ni la llei ens acaba d'ajudar del tot! Ser un país lingüísticament (per no parlar d'altres nivells) normal costarà molt. Però consider que tant a nivell lingüístic (com en d'altres) els pocs (o no tan pocs!) que tenim clars uns mínims de país, hauríem de començar a mirar el panorama un xic més desacomplexadament, i actuar com si fóssim un país normal. Basta mirar el que s'ha aconseguit amb el .cat. Per molt que les quotes català-castellà ens siguin desfavorables (ho són ara i ho seran el segle que ve), no crec que calgui esperar que les televisions espanyoles comencin a subtitular abans de fer-ho nosaltres: però si ells segurament no ho faran mai! Insistesc, sé que IB3 respira amb mentalitat de país des de fa molt poc, i que no se li pot demanar tot de cop. Però subtitular és barat i doblement pedagògic: s'aprèn la llengua que s'escolta, alhora que es referma la pròpia que es llegeix. No anem, doncs, a remolc del que facin, o no facin, les televisions de ponent: no són l'exemple a seguir. Un poc més enllà, de ponent, els portuguesos ho tenen bastant més clar: nosaltres no tenim, com ells, estat propi. Però, si volem, podem tenir tota la iniciativa del món a l'hora de fer avançar el nostre país... en el fons això de subtitular és tan sols una passa més!

Joan A. Coll. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris