muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Temps de magranes

El dimoni cucarell/ va néixer en temps de magranes/ i com que en tenia ganes,/ son pare ni dava pel clatell» cantaven els al·lots. Però Llucifer aquella tardor de 1937, que no eren temps de berbes, tenia moltes cares. Era dia 16 d'octubre de bon matí. L'amo Antoni Ginard Bielet, pagès i glosador, portava un viatge de palla amb el carro a Ciutat. Dalt les costes de Puntiró, va veure tres cossos estirats a la vorera de la carretera. Va aturar el mul i s'acostà a l'home mort de més aprop i li alçà la boina. Era un bon amic seu. De darrere una paret, un falangista del seu poble que també coneixia bé, li digué que si no en volia per a ell, que tiràs endavant. La sang li donà un tomb i l'ensurt li durà fins que el carro arribà a Palma, a ca sa Viuda, aferrat a un braç del carro i arrossegant els peus. Un home, conegut com el Practicant, el portà al metge. Havia sofert una embòlia i ja no va tornar ser mai més l'home alegre que havia estat. Passà els seus darrers vint anys assegut a una cadira. Invàlid.

El vespre abans "dia 15", els al·lots havien anat a plaça perquè s'ensumava festa. Els falangistes havien requisat suc i pollastres. Els feren fugir aviat entrada de fosca, mentre parelles armades anaven portant homes, que arrebassaven de la taula hora de sopar, a la Casa de la Vila. Fins a les dues i mitja van tenir detinguts 6 homes a les clovelles. Tres d'ells escaparen de la mort a Puntiró, perquè un es va desfer de la corda i pogué escapolir-se, encara que l'encalçaren com a un conill per la garriga. Els tres supervivents ho pogueren contar: el batle republicà, Jaume Bergas Pastor; el fundador d'UGT, Miquel Carbonell Cuquet i l'amo en Nofre de Llampí. L'amo Antoni Bielet, recuperat de l'ensurt, passat el temps de nesples i codonys i una mica recuperat deixà per a la memòria un curt glosat: «Quan vaig veure en Jaume Gual/ damunt costes que dormia/ vaig dir una avemaria/ fent oració mental:/ O Pare celestial/ assistiu-lo nit i dia./ I als dos més que hi havia/feis-los el mateix igual». Eren, aquests dos, Joan Gual Puro i Miquel Salom Mio, un mariando i un arianyer casat al poble.

Pere Sureda, estudiós i familiar llunyà del glosador, ha fet una tasca de recerca de les gloses d'Antoni Bielet: les familiars i les públiques, les tendres i les iròniques fins al sarcasme. Aviat veuran la llum en un tríptic sobre els republicans de Maria, que van veure com el cop d'estat del trenta-sis propicià que la violència s'escolàs com l'aire a totes les cases i que la por penetràs com el fred fins al moll dels ossos. Pere Sureda recalca que no hi ha intenció d'agraviar ningú en la publicació de les gloses, simplement recuperar-les de l'oblit, perquè la veritat fa lliures les persones. El de la memòria històrica no és tant un problema de la Transició, com una renúncia dels presumptes hereus de l'esquerra derrotada. L'equip Nizkor, un dels organismes de drets humans especialtzats en dret internacional més prestigiosos, ha criticat una norma, que afecta símbols "que ja li val", però que no afronta cap dels problemes jurídics derivats de la casuística de les víctimes del franquisme: declarar la il·legalitat d'alguna de les lleis franquistes és la mateixa cosa que declarar la seva legalitat mentre el règim les va imposar. L'equip Nizcor afirma que la reconciliació sols es pot aconseguir amb justícia i que els partits que donen suport a la llei estan confonent oblit amb reconciliació, justícia amb venjança, i memòria amb al·legalitat.

I bé? Els propietaris de can Granada de Ciutat posen caseva a disposició de l'associació Les quatre arts de la Pompeiana, que organitza concerts de nous valors musicals. Ja és tenir coratge en aquests temps grisos de subvencions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris