muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

...dóna fum

Els primers 100 dies del Govern Antich han servit per palesar els 1.500 anteriors de desgovern Matas. Ni les autopistes s'han alliberat d'oferir a la ciutadania una impressió d'improvisació i de tudadissa irresponsable de cabals públics. Batles del PP demanen una protecció a la mitjana de l'autopista o el grup empresarial del senyor Matutes protesta pel mal disseny de la carretera eivissenca que s'inunda amb quatre gotes. Del metro, millor no parlar-ne. De l'inexplicat sobrecost del Palma Arena, de l'exigència de retorn de la maqueta de l'òpera de Calatrava, dels centres de salut i residències sanitàries inaugurades que no poden funcionar, dels calaixos buits a les conselleries, dels sous milionaris als amics del PP (a IB3, però també a empreses públiques i organismes oficials)... se'n pot omplir un inventari de despropòsits que dificulta a la senyora Estaràs parlar de l'actual govern sense cridar perquè la seva desmesura oculti un llegat massa feixuc per dur-lo de rebot. Si el comú dels mortals som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis, ella és esclava dels silencis còmplices i intenta ser propietària dels seus crits. No ho té fàcil perquè el fugat Matas els deixà quan venien maldades i obrí el meló de la successió a força de deixar-lo caure al terra sense la finesa quirúrgica del ganivet, imprescindible en aquests casos. Però no es tracta d'escatir com ho fa sinó com ho entenen els seus, que l'han de mantenir. Pronosticaren una desfeta tipus calça i, per ara, només hi ha lleus carreres perquè han pactat deixar l'esmoladora fins després de març. Aquest serà l'únic alè que tendrà la substituta del fugat. Sigui quin sigui el resultat, s'haurà de guanyar el càrrec. No li posaran fàcil ni els seus ni el senyor Antich atacat de pragmatisme.

===

No m'agrada la hipocresia del PP de demanar comptes del que va fer UM en el Consell mentre ells callaven i consentien. És un cant a la desmemòria oblidar que, en la passada legislatura, res no es podia aprovar sense el vistiplau d'aquells que tenien la majoria i que ara, en una amnèsia malaltissa, pretenen presentar-se com aliens convidats o estranys obligats, per força major, a acatar amb resignació i silenci els designis d'un grup cinc vegades més petit que el seu. Són el Goliat plorinyós que ens pretén fer creure que el minúscul David el manejava a voluntat. Cert que fa pocs mesos el petit els envergà una pedrada precisa i mortal, però no poden pretendre argumentar que els immobilitzava el pànic d'un futur que ni imaginaven. Ara bé, si aquesta contarella és incomestible i no s'aguanta per enlloc, no és menys cert que l'actual majoria no pot fer el mateix i negar-se a investigar allò que a tots ens hauria de quedar clar. La transparència és una bandera que els ha duit a governar, farts com estàvem molts de tant obscurantisme. I aquesta traïdoria als votants d'esquerra no es pot excusar al darrere del sobtat pragmatisme necessari per a governar, tal com han fet amb el cas de Son Espases. Qui ha de donar llum, dóna fum. I així no s'ho paga acostar-se a les urnes per mirar d'activar el commutador.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris