muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Al Gore i el canvi climàtic

La concessió del Premi Nobel de la Pau de 2007 a Al Gore, conjuntament amb el Panell Intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) de la ONU, pels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic causat per l'home i posar les bases per a les mesures per contrarestar aquest canvi, no fa més que reconèixer la plena actualitat "i la realitat científica evident" d'aquest fenomen. El canvi climàtic, com a expressió del que li està passant a l'equilibri ambiental del planeta a causa del model de creixement econòmic vigent, és un element a l'ordre del dia de les preocupacions de la ciutadania i dels governants. I Al Gore, mediàticament, n'és un catalitzador.

A hores d'ara aquest home, antic vicepresident dels EUA i candidat demòcrata front a George W. Bush, genera dues classes d'apassionades actituds crítiques: d'una banda la dels irritats creients en la fe neoliberal que no poden admetre que el sistema basat en el lliure mercat sigui el causant del desastre climàtic i consideren les teories defensades per Al Gore com a no científiques i alarmistes; d'altra banda la dels no menys irritats ecologistes que veuen en Gore un aprofitat que ha muntat un pròsper negoci sobre la comercialització de les seves activitats, a més d'un hipòcrita que gaudeix d'uns estàndards de consum energètic molt superiors a la mitja del país "els EUA" que els té més alts.

Sense cap dubte les dues crítiques tenen fonaments certs. Per a un defensor a ultrança del model econòmic vigent Al Gore és un enemic del progrés i un radical, però alhora per a un ecologista compromès no representa altra cosa que una versió descafeïnada per l'establishment nordamericà del greu problema ambiental que patim. Estam davant una figura humana i un missatge clarament contradictoris: per un costat la conversió en un producte comunicatiu típicament nord-americà d'uns continguts ecologistes que no qüestionen l'essencial del model (d'altra manera seria incomprès per les classes mitjanes nord-americanes que són les grans dilapidadores d'energia del nostre món), però per l'altre costat uns enormes efectes mediàtics i un gran efecte de sensibilització a nivell mundial.

La política nord-americana està determinada per un joc d'influències davant el qual Gore no pot romandre indiferent. La seva proposta és feta des de dins de les entranyes del gegant imperial. Per això no qüestiona el model econòmic, social i polític que hi ha a les arrels del desastre ambiental planetari. No es qüestionen, per exemple, els transgènics "que a la seva època de vicepresident reberen un cert impuls" i els agrocombustibles encara es plantegen més com una alternativa possible que no com una agressiva proposta que pot contribuir a agreujar el canvi climàtic.

Però el caràcter parcial, i integrat dins el sistema dominant als EUA, del missatge d'Al Gore no l'invalida en alguns caires essencials. Quedar-nos en les contradiccions de Gore ens duria a l'esterilitat si no fóssim capaços de centrar-nos amb el que realment ha premiat l'acadèmia sueca: la tasca de denúncia i conscienciació de les causes i conseqüències del canvi climàtic fins a convertir-les en un tema prioritari en l'agenda de tots els governants del món.

A partir d'aquí, les objeccions del jutge britànic que s'oposa a la presentació a les escoles d'aquell país del vídeo d'Al Gore Una veritat incòmoda són irrellevants i francament ideològiques: la hipotètica manca de rigor d'alguns exemples no invalida en absolut el sentit general de la seva denúncia.

Al Gore és un polític i comunicador que navega en les aigües procel·loses pròpies d'aquesta condició. Ha encertat en la constitució d'un potent paquet comunicatiu globalitzat utilitzant les armes de les transnacionals.

En definitiva no ha fet més que constituir una nova transnacional del negoci mediàtic. Però l'èxit obtingut expressa molt bé la profunda veritat del seu toc d'atenció a les consciències.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris