algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

El reuma i la meteorologia

Tenc el convenciment que la gran majoria dels lectors d'aquest diari saben molta gramàtica i si no molta sí, al manco, més que no jo. Dic això perquè pens que els que hauran llegit el títol d'aquesta columna hauran cregut que ja en el principi he comès un error gramatical, que no per ser comú deixa de ser poc perdonable. Aquest error pensaran els lectors espavilats és el d'haver emprat la paraula «meteorologia» en lloc d'haver emprat «temps». Un error semblant a emprar «geografia» en lloc de «territori» o «patologia» en lloc de «malalties». Idò no, crec que no he comès aquest error i que els lectors desconfiats m'haurien d'esperar fins al final de l'article per jutjar si havia d'haver escrit, com he escrit, «El reuma i la meteorologia» o hagués estat millor, com sembla que ensenya la gramàtica, escriure «El reuma i els temps».

Per començar la meva argumentació sobre el tema del reuma i el temps o la metereologia he de dir que he tengut prou relació amb el reuma. La primera fou durant els meus estudis de medicina a València on vaig aprendre realment poques coses sobre el reuma, únicament que la medicina anomenava reuma a un conjunt de malalties diverses que tenien en comú el fet d'estar localitzades en el teixit connectiu: articulacions, ossos, tendons, fàscies, etc. eren els llocs on atacava "i ataca, és clar" el reuma. També vaig aprendre que la medicina en sabia molt poc, de les causes i dels remeis contra el reuma. Fou, crec, en aquelles classes que vaig sentir parlar per primera vegada i de manera prou difusa de la influència del temps i dels seus canvis en els símptomes de les malalties reumàtiques Més endavant, quan vaig fer de metge de poble, vaig visitar molts de malalts reumàtics i seguint el manament dels especialistes vaig receptar quantitats industrials de «Voltaren». L'esmentat medicament és possiblement la droga que més he receptat en la meva vida. Fou llavors quan vaig escoltar amb molta més assiduïtat que el canvi de temps i, sobretot, la humitat augmentaven el dolor que patien els reumàtics. Quasi tots els meus pacients, hi creien en aquesta teoria. Més endavant un conegut reumatòleg de Barcelona, que volia escriure un llibre sobre les malalties reumàtiques m'encomanà el capítol històric d'aquest llibre. Finalment el llibre no es publicà i jo, com quasi sempre, vaig quedar sense cobrar. Tanmateix vaig aprendre algunes coses ben interessant respecte al reuma com les trobades d'artritis en animals anteriors a l'aparició de l'home sobre la Terra. Aquestes trobades desmenteixen de manera irrefutable i com és fàcil d'entendre, les teories molt acreditades que diuen que les causes del reuma poden ser l'esperit malalt, la vida sedentària, l'estrès, l'alimentació, etc. Diré, per últim, que, malauradament, jo mateix em vaig convertir, fa molts d'anys, en un malalt reumàtic i em va assistir un especialista de Son Dureta amic dels meus amics. Fou també en boca d'aquest especialista on vaig haver de sentir, amb poca conformitat per la meva part, que en els dolors reumàtics hi influïa molt la mentalitat del pacient i el canvi de temps. Una afirmació políticament correcta i mala de desmentir, però també mala de provar. Mai vaig notar una milloria del meu dolor encara que el temps mudàs moltes vegades o el meu ànim variàs substancialment durant aquells fotuts anys de malaltia.

La malaltia se'n va anar i jo, feliç, no vaig tornar a pensar ni en el dolor, ni en el reuma ni, gràcies a Déu, en els reumatòlegs. No hi vaig tornar a pensar fins al divendres dia cinc. El divendres dia cinc era, bé ho sabeu, el dia següent al dia 4 que fou el dia de la gran tempesta. No sé encara com denominar-la si «tempesta intensa» o «línia de turbonades» com ens ensenya el meu col·lega Romualdo Romero, o be una «turmenta de cal Déu», com vaig sentir a dir a Son Pardo, però el cert és que a mi m'agafa, quan anava a donar classes a la UIB, per devers Son Moix, i vaig haver de tornar a ca nostra de quatres. Fou el dia següent quan vaig començar a tornar a pensar amb el reuma. Vaig meditar que aquell canvi tan dràstic de temps hauria afectat, si la teoria del canvi de temps era certa, a tots els reumàtics de Mallorca. Per sortir de dubtes vaig cridar alguns reumàtics que conec i quan els vaig demanar si els havia augmentat el dolor, tots em digueren que no, que quasi no se'n recordaren, del mal, durant la tempesta. Alguns amics metges de família em digueren que no tingueren més pacients que els habituals i el meu amic apotecari em respongué que no havien despatxat més antiinflamatoris ni abans ni després que els dies normals. Vaig pensar que era una vertadera llàstima que la doctrina que relaciona el reuma amb el canvi de temps i que tant de predicament té entre especialistes, metges i malalts no pogués ser comprovada. També que era una pena que aquesta capacitat predictiva que asseguren que tenen els reumàtics, que hores i fins i tot dies abans poden veure venir de temps. Vaig pensar, igualment, que si aquest poder d'augurar canvis de fenòmens meteorològics fora fiable, molts de centres meteorològics "els nostres entre ells" podrien estalviar-se radars i altres aparell d'alta, sofisticada i cara tecnologia. N'hi hauria prou de tenir, entre els funcionaris, un reumàtic molt sensible. Enteneu ara per què m'he estimat més posar, en el títol, el reuma i meteorologia i no el reuma i el temps?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris