algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Entre Ghilane i Djerba

De cada dia la lluna sortia més tard, i calia esperar temps per veure com s'enlairava per damunt d'una clapa de tamarells que aguantaven lluny de la verdor compacta i de l'aigua que donava vida a l'oasi de Ksar Ghilane. Eren unes dotzenes d'arbres que romanien centenars de metres allunyats del pou que, en comptes de petroli, treia aigua. Dins els arbres solitaris hi feia vida un pastor, amb els animals que trobaven menjar allà on n'hi havia. Quan la lluna es mostrava ben lluminosa, llavors el desert apareixia esplendorós, amb les dunes onejant fins allà on abastava la vista.

Observar les dunes era un exercici tot ple de sorpreses, quan s'hi posava un poc d'esment. El vent aixecava l'arena i l'enfilava fins al punt més alt. Llavors, amb el propi pes, es precipitava a l'interior del semicercle que moltes vegades deixava al descobert un redol de pedra o terra dura. Normalment les dunes sempre es movien, i només frenaven el caminar si trobaven un mur que els barrés l'itinerari. Això es veia amb les bardisses, fetes amb palmes, que protegien llocs de cultiu. Si trobava els alts murs d'una fortalesa antiga, l'arena s'anava acaramullant fins que, ja amb l'alçada de la paret que li havia barrat el pas, entrava dins el recinte abandonat. També s'hi anaven posant diversos colors, segons la procedència de l'arena viatgera. Coses del vent. En general era ben blanca, però se'n veia de vermellosa o de colors més obscurs. La diversitat feia dibuixos inesperats, com un paper d'aigües, que s'apreciaven molt bé quan es sobreposaven a la part còncava.

A mitjan matí va arribar el conductor que m'havia de dur fins a l'illa de Djerba. Ens esperaven uns centenars de quilòmetres que mostraven molts caires del petit país. Primer un tram de carretera asfaltada que anava paral·lela a una vella conducció de petroli. Llavors pous enmig del desert on s'hi abeuraven guardes de dromedaris i de cabres. També centenars de llocs a la vora de la carretera que comercialitzaven els bidons de benzina que duia la gent que venia de Líbia. Paisatges i formes de (guanyar-se la) vida que anava molt bé conèixer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris