lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Tantes me'n digues

Finançament (paraules).- Aquesta setmana, a preguntes de Pere Sampol, el ministre Solbes ha dit que reconeixia que és necessari incrementar el finançament de les Balears. Encara més: somrient i en pla col·legues, pels passadissos del Senat, li ha dit «no te preocupes». Pere Sampol ha sucumbit clarament a la fascinació que emana el poder de veritat. No hauria d'haver somrigut mai al representant d'un govern lladre que, a més, acaba de reconèixer que sí, que ja és cosa sabuda, que el robatori ve de molt enrere, però que, de posar-hi remei, res de res, que d'això en parli amb el pròxim govern, a veure si és més receptiu (amb fets) que l'actual, i que, això sí, tan bones paraules, fotos i somriures com vulgui. I en Sampol content d'exercir de gran parlamentari. Parole, parole ... Finançament (fets).- El conseller Manera ha dit que el finançament té tres pilars: les inversions de l'Estat, el Règim Especial de les Balears (REB) i el model de finançament. Bé, l'actual model de finançament no es revisarà per ara, i, en qualsevol cas, el resultat de la revisió no sortirà d'un acord entre el generós Solbes i l'hàbil negociador Manera, sinó d'allò que dictin les altres CA d'acord amb l'Estat. En les anteriors revisions totes han proclamat un principi irrenunciable: «Santa Rita, santa Rita, lo que se da no se quita»; ja em direu com se'n sortiran, les Balears, amb uns amics tan munificents (si algú s'hi vol jugar un dinar ...). Tanmateix, de tot, només assenyalaran un culpable (com ha fet Solbes): el pobre president Cañellas, que va ser el primer a deixar-se robar. Però, de moment, la transferència de Justícia ha seguit el següent camí: els informes del Govern Matas valoraven el seu cost en més de vuitanta milions d'euros anuals, el conseller Moragues només n'ha volguts demanar setanta, i a Madrid l'han convençut de deixar-ho en cinquanta. Després de tants d'anys de competències mal dotades, com reconeix en Solbes, ens han de regatejar vint milions en Justícia? És aquesta la bona voluntat dels camarades d'Antich? Quant a les inversions, enguany l'Estat, ben graciosament, ha decidit invertir a les Balears la meitat de la mitjana espanyola; era ben lliure d'invertir més (per exemple, comprant finques, palaus, castells, per protegir-los, compres que no necessitaven l'elaboració de cap projecte, excusa de les retallades d'enguany), però no ho ha fet. I respecte al REB, tampoc no es pot dir que l'Estat miri gens per nosaltres: en els descomptes dels bitllets d'avió i de vaixell (pràcticament l'únic contingut del REB) l'Estat està alarmat perquè ha de gastar una mica més d'allò que havia pressupostat i ja ha fet un nou reglament per controlar aquesta tudadissa. De manera que, es miri com es miri, l'Estat procura continuar fotent-nos en tots els fronts. I el nostre govern tan cofoi.

Pressió fiscal.- El govern ha anunciat una bona nova: no augmentarà els imposts. Menys entrades signifiquen esmotxades en alguns pressuposts. Antich ha trobat, però, la manera de carregar-li el mort a un altre: el Consell veu retallats els seus ingressos. La solució anunciada és política d'austeritat en la despesa i supressió de moltes subvencions. I això no seria greu si no tingués conseqüències tràgiques: sé d'un grup de minusvàlids que no podran continuar amb el seu fisioterapeuta perquè aquesta és una de les subvencions retirades. Política fiscal ortodoxa i socialment avançada, s'anomena la figura.

El capellà diable.- Les dues esglésies, el catolicisme i el comunisme, honoren els seus sants i, si convé, rebutgen les monstruositats dels seus representants. La justícia argentina ha condemnat a cadena perpètua el capellà de la policia durant la dictadura militar perquè va col·laborar en delacions, tortures (34 casos provats), homicidis i segrests (42 casos provats). Els bisbes, quan es va reinstaurar la democràcia, intentaren dissimular la complicitat d'alts càrrecs de l'Església amb el terrorisme d'Estat. Ara han reptit la maniobra. Però les Madres de la plaça de Mayo han denunciat que aquest cas mostra la connivència de la cúpula eclesial amb la repressió militar. Aquí, amb el franquisme, també aprenguérem com van aquestes coses.

El Che.- Aquesta setmana ha fet quaranta anys que l'exèrcit de Bolívia matà el revolucionari Ernesto Che Guevara. Era fotogènic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris