algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Mirar-nos a Frankfurt

El dia després de Frankfurt, això és l'important. Serà el dia en què totes les qüestions que s'han suscitat i que no s'han debatut amb assossec podran ser recuperades perquè la gent s'hi acosti mitjançant reflexions de qualitat. Hi ha persones qualificades per obrir pas a aquestes reflexions. Era important que el protagonisme de la fira fos cedit a la cultura catalana, en lloc de concentrar-lo en la literatura catalana? Estam al dia en qüestions tan elementals? Tenc un amic que inclou en la literatura catalana la dels autors illencs que escriuen en català, però no té tan clar que l'arquitectura d'Antoni Forteza, la pintura de Tur Costa o la recerca en Física de la UIB siguin cultura catalana. La prosa de José Carlos Llop sembla clar que no s'adscriu a la literatura catalana, però, i a la cultura catalana? Tots aquests casos, traslladats al Principat, no crearien gaire interrogants. La nació de l'escriptor és la llengua. La cultura és tota una altra cosa. L'àmbit cultural i el lingüístic no sempre encaixen. Passa que, empesos els catalanoparlants a la marginalitat dins d'un Estat que preferiria ser unilingüe "deixem de banda les bones paraules dites en els moments oportuns", la llengua ha assumit un rol identitari de gran transcendència. Segurament serà així per molt de temps, perquè el plurilingüisme presenta una situació poc grata als usuaris de la llengua majoritària. Si el català no gaudeix de tots els drets a Brussel·les es deu en bona part a la voluntat del PP de parlar fora d'Espanya en una sola llengua: d'aquesta manera, s'escatima al català part dels atributs de la llengua en tant que mitjà de comunicació. Tot el que hom li resta en tant que mitjà de comunicació, d'expressió, esdevé automàticament fortalesa, de vegades polvorí. (Aquesta imatge és descaradament deutora de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrujovitx, que com a tal pateix en el seu país la pressió insuportable del rus. Què pot fer l'escriptor en aquestes circumstàncies, es pregunta. I es contesta: escriure cada cop millor.) Ara es tracta d'enrobustir, a Frankfurt "i on sia" la llengua com a matèria prima d'una literatura de qualitat alta, mitjana i baixa, com totes les grans literatures. Més que res, perquè nosaltres, els catalanoparlants, en prenguem nota. I perquè sapiguem que es pot escriure, llegir i parlar en moltes llengües, però que no hi ha substitut (Hanna Arendt) per a la llengua materna.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris