nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Sobre murs

La legislatura del pacte de progrés, 1999-2003, va acabar amb una imatge que va ser objecte de molts comentaris i interpretacions. Aquella imatge era un mur de bloquet alçat de manera simbòlica per militants del GOB davant el Consolat de la Mar. Amb aquesta acció els ecologistes manifestaven el seu desencís per una acció de govern que trobaven que no havia respost a les expectatives proteccionistes. D'aquesta acció, es va passar a un govern popular amb majoria absoluta, on el respecte pel territori i pel patrimoni diguem que no formava part de les prioritats de l'executiu. Alguns veieren en el mur un excés de crítica que al final condueix a un escenari molt pitjor del que es tenia. Ara, vivim un estat psicològic d'enorme escepticisme i desencís que afecta a molts militants nacionalistes i esquerrans. La decisió i la gestió de la decisió de Son Espases ha estat molt determinant per generar aquest estat psicològic. El que succeix és que, com diuen en castellà, un arbre no ens ha d'impedir veure el bosc. El que vull sostenir és que els nous responsables públics estan fent multitud de coses positives que haurien de ser motiu d'alegria i reiteració del compromís. Enlloc d'això, n'hi ha que se dediquen patològicament a castigar el seu cos amb el pecat de Son Espases, donant voltes i més voltes a l'assumpte. Encara és molt prest per condemnar a l'infern al pacte governant. Només en matèria lingüística, cultural i d'identitat crec que el canvi se nota i és important. La nova IB3 i la congelació del decret de trilingüisme (sic) són dues realitats ben pràctiques en cent dies de govern. Podríem parlar de la façana marítima o del golf de Son Real però sembla que alguns només saben parlar de Son Espases. No dic que el tema de Son Espases no sigui rellevant, que és evident que ho és, ni puc negar que determinats partits del govern han fet un paper que no els deixa en molt bona posició, el que dic és que hi ha moltes altres coses que també haurien de merèixer la nostra atenció i que hauria de ser sobre el conjunt d'aquestes coses des d'on emetre el nostre veredicte d'aprovació o rebuig a la nova majoria. Veig massa escarafalls i es poden llegir masses paraules gruixudes. El culpable, si es pot parlar en aquests termes, és qui va prendre la decisió; el que la manté per raons jurídiques, econòmiques o mèdiques es pot haver equivocat i pot haver defraudat unes promeses, però no és el culpable. Podem xerrar dies i mesos sobre el grau d'informació que hauria de tenir una oposició quan es presenta a unes eleccions, de totes formes, ara la discussió no està en aquest escenari i me vull resistir a exercicis masoquistes que ens poden deixar sense força per continuar un camí tan necessari per aquest país. Que hi hagut una equivocació greu, potser sí, i dels encerts però, ningú es recorda dels encerts. Hauríem d'anar alerta a no aixecar un mur en la mentalitat dels elements més dinàmics del progressisme autòcton. La il·lusió és un d'aquells intangibles que qualsevol acció humana ha de menester per reixir. Perdre la il·lusió no és un bon símptoma, ni una bona situació, per voler guanyar el futur. Els polítics tenim la sang de peix i una capacitat massa gran de justificar-ho tot, això és cert, ara bé, també és cert que hi ha opinadors i ciutadans que no volen veure la complexitat, les contradiccions i les incoherències que presenta la gestió diària d'una societat com la nostra. Personalment consider una enorme sort la formació del nou govern, crec que d'una altra manera la valencianització s'hauria pogut consolidar irremeiablement amb totes les seves nefastes conseqüències. No hauríem de deixar de ser conscients del que ens jugam en aquestes messions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris