algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Fet a motlle

Així com ha entrat s'ha instal·lat des de l'altre costat de taulell, en la postura més afavorida per a poder donar les ordres pertinents. Venia acompanyada, en principi, però quan s'ha penjat del llibreter, el seu amic, esmaperdut, ha anat marxant, diria que un punt molest per l'esdevenir.

Executada aquesta part, a poc a poc, s'ha anat separant i ha anat agafant la distància més convenient per passar del tuteig, a les ordres embolcallades d'aire amical que desprenen les comandes impossibles. Tot allò de no tinc títol, ni autor, ni editorial, ni res... però les tapes eren «daurades».

El llibreter espera alguna cosa més, però tot es rubrica amb allò de «segurament tu sabràs de què et parl». Doncs no, ho sento. Em sap greu, senyoreta, si no ens dona alguna dada més clara, ho tenim molt difícil. «Les tapes daurades» no ens basten gens ni mica, això no va per tapes ni per colors, els editors van reeditant i canviant el disseny del mateix llibre les vegades que poden o volen...

Bé, és un llibre molt útil i ara no em ve el títol, però si pot mirar-ho a l'ordinador...? La confiança en el progrés, per part de la clienta, és prou important i dóna certa credibilitat afegida a tot el que la practica, per tant el botiguer fa dues passes endavant i se situa mirant la pantalla i tamborinejant el taulell molt a prop del teclat, curiosament tot i la proximitat d'una màquina intel·ligent, les dades són les mateixes d'abans i no n'han fet de petites només per la radiació que emet el monitor. El llibrer mira, cara a cara, la clienta, abans que aquesta tanqui els ulls com si es concentrés realment, profundament, reorganitzant de debò les seves dades en desordre, provant un nou intent. El botiguer talla el silenci amb un tímid fil de veu «si sabés l'autor, podríem fer alguna cosa...».

Esper, esperi...! El llibre m'ha dit una amiga que és tan bo de veritat, és de tal nivell, que és escrit per una dona, naturalment, d'això n'estic segura, tant com que les tapes són daurades...és que encara les veig!

El llibreter que creia possible acabar teclejant alguna cosa i avançar aquest servei, fot derrapada sobre el teclat, i acaba no picant.
Repassa mentalment. Dades: l'autor és una dona, o es pot dir pas que l'autora és un home? No, diem, l'autora és una dona, encara pitjor. El llibre va firmat en femení, i a més a més, l'obra d'aquesta escriptora, que és una dona, ve embolcallada en tapes daurades. Per altra banda, la clienta no atura de caminar voltant dintre la llibreria sense aturar, i mentre pensa, fins i tot, ha tret un mirallet s'ha repintat els llavis en dos segons. Volta i volta mirant els lloms a tal velocitat que no és gaire possible que hagi pogut llegir cap títol. Li ha caigut el pintador mentre l'amagava a la bossa i quan ha vist que no hi havia gaires reaccions, ha demanat al senyor del devora que s'ajupís, que meam si el podia agafar «aquests tacons no em permeten fer filigranes, gràcies molt amable».

L'home d'edat avançada, corvadet ja abans d'acotar-se, contrastava en agilitat amb l'esplendorosa joventut de la dama de les tapes daurades.
Mentre el botiguer cobrava a uns turistes un mapa de carreteres de Mallorca, en el mateix moment que encara no ens imaginàvem la importància de l'homonet en aquest assumpte, sense sortir de la botiga, en veu molt alta, la clienta ha fet una trucada i ha organitzat el que restava del dia al que semblava la seva entranyable i servicial parella, des de l'altre costat. Els clients que esperaven i el llibreter, s'han assabentat pel to i el volum dels xiscles de com es marca la frontera que separa les greus discrepàncies del to més paternalista en el desplegament de les diverses ordres i comandes. Havent penjat i recuperada la calma, quan ja semblava capficada, concentrada i removent les profunditats de la seva bossa de mà, a la recerca d'una mena de llisteta o d'agenda petita d'aquestes de dimensió minúscula que solen portar moltes noies a l'hora de voler organitzar el món, almanco el seu, que ja és feina.Tot just quan ja semblava deixar-ho definitivament i s'endinsava en el tafaneig, sempre tan pràctic i resultant, escoltant, ben enmig del diàleg del primer homonet a l'encontre fortuit d'un segon, també client de la casa, un altre jovenet de més de vuitanta, envoltada de tanta honorabilitat, ha semblat venir-li la llum a la nostra benvolguda protagonista: "Com estàs, no t'havia reparat, com va?
"I tu, què fas? 
"Cada dia torn més vell! "Què dius? 
"Què cada dia torn més VELL! "No t'entenc cada dia torn més sord! "Què cada dia Torn...
"Mirau, mirau...
"'QUÉ CADA DIA SOY MÀS VIEJO! Els dos amics acaben entenent-se i la nostra clienta ressuscita, il·luminant els ulls i agafant el torn de bell nou per damunt dels que esperaven i dels que ja pagaven la seva comanda en nom del santíssim i benaurat bilingüisme salvador.

"Sí, ara! Ja ho tenc! Sí! Escolta l'autora és la Teresa VIEJO! Teclejant el que ja es temia, es confirma la troballa del que se cercava, a la pantalla llambrejant el títol d'aquest bestseller que més que d'autoajuda, com a atac humorístic, ja és d'autodefensa i als de l'altre gènere ens fa tanta basarda. Sí, ho heu endevinat: Hombres, modo de empleo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris