algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Ells no dubten

S'acosta un Dia de la Hispanitat que se'ns promet mogut. Acab de veure el vídeo del senyor Rajoy declarant la seva espanyolitat i m'he quedat dubtant com m'ho he de prendre. Si com una declaració d'uniformitat de pensament fora de la qual tothom és, en el millor dels casos, apàtrida o com un un cant a l'evidència que la guerra encara no ha acabat i si qualcú ho somia només ho aconseguirà amb un previ reconeixement explícit que només hi pot haver un bàndol guanyador i és el que representa el PP. En la innocència pensàvem que s'havia avançat en la diversitat i que, a poc a poc, es feia possible ser espanyol sense haver de sentir la pàtria limitada a un pensament, a una llengua, a una cultura i a una manera de sentir des dels toros a l'emissora dels bisbes. Ja veig que no hi cabem sota la bandera uniformadora i si tenia qualque esperança de convivència pacífica, fins i tot a força de renúncies pragmàtiques, m'han de desaparèixer ràpidament del cap. No em volen en la seva pàtria acrítica on els especuladors van a lloure sempre que tenguin el marxamo d'espanyolitat necessari. Pensava que Espanya era qualque cosa més que un rei o una bandera i em demostren que sí, que la intolerància al diferent també és senya d'identitat bàsica. Més colló jo, que un moment vaig dubtar si de veres em volien tal com som. I no: em volen com ells o callat i dissimulant les diferències "peculiaritats, en diuen. Se la poden confitar! Ara em queda esperar el moment adient per dir-los adéu sense estridències.

Però el que de veres em preocupa és que aquesta dèria reaccionària marcarà el camí i l'agenda del govern. El PSOE del senyor Zapatero anirà, com sempre, a rebuf d'aquesta bandera excloent per por de perdre collita en els camps més erms de debat. De fet, a trontollades entre ocurrència i ocurrència no se li ha acudit anar a Frankfurt a fer costat a una llengua i una cultura que ja no s'atreveix a dir que fa part del patrimoni comú dels espanyols. Així deixa clara la idea que el català és un tema exclusiu dels Països Catalans. Supòs que ja ens va bé, encara que no entenc per què les coses no podrien ser més fàcils i normals. Mentre feim part d'un Estat on el senyor Zapatero n'és el màxim representant democràtic (el cap d'Estat, dissortadament, no ho és), el més lògic seria veure'l donant suport al protagonisme que la fira del llibre més important d'Europa ha decidit atorgar a una cultura que fa part d'ell. Però ja ho veis: ni per fer costat a dos presidents del seu partit "Antich i Montilla" s'atreveix a fer palès que Espanya és qualque cosa més que la llengua i la cultura castellanes. Després hem de tenir recances sobre si era oportú, lícit o no anar a Frankfurt amb els escriptors catalans que escriuen en castellà. I ja veis, ells no tenen cap dubte. N'haurem d'aprendre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris