muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Alaba't ruc, que a vendre et duc

És ben sabut i no és cosa d'ara que, quan el malalt està molt greu, és l'hora justa d'aplicar-li medicina de màxima agressivitat, el que en llenguatge hospitalari és conegut com a tractament de xoc. Sols es du a terme quan la malaltia fa perillar molt la vida del pacient, i l'equip mèdic troba oportú arriscar el màxim a fi i efectes d'allò tan antic: el que s'ha d'empenyorar, que es vengui.

Ho venia a dir avui amb motiu de tota la moguda de les darreres setmanes, l'aferrissada defensa del rei i la institució monàrquica per part de jutges, diputats i diputades, tant per part de la dreta com pels de la mal anomenada esquerra espanyola del PSOE. Perquè, anem a veure, malgrat que dona Maria Teresa Fernández de la Vega manifestàs pontificant urbi et orbe que: «La institución de la Corona está consolidada, goza de buena salud y así lo entienden la mayoría de los ciudadanos», i el President senyor Rodríguez Zapatero explicàs al personal que: «La Monarquía española es la más sólida y estable de Europa», després d'això dit, tanta estabilitat i solidesa, no consider que sigui molt equitativa ni equilibrada la recepta dels jutges contra la revista El Jueves, ni les batcollades als jovencells que els ha pegat la curolla de cremar fotos de borbons cap per avall, com encara hi està l'efígie del seu rebesavi Felip 5è a alguns llocs públics del llevant peninsular, perquè xalava de pegar foc a pallers, cases, ciutats amb persones dins, mira tu..., perquè estan, aquests, els republicans, fins més avall dels dallons d'institucions anacròniques i paparres, que basta recordar Almansa i el decret de nova planta que restar-ne tips. Si està tan sòlida la cosa, a què ve la senyora aquesta i l'amo de la quarterada a fer-ne tantes crides i la superlativa remuntada del zel dels magistrats figures de la celebritat? Qualque ou nial hi deu haver dins el nieró quan les gallines escaïnen nervioses.

Cosa deu passar que el vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal don Antonio Cañizares, tot tenebra i dogma, ha trobat oportú recomanar que «Se rece por el Rei, que tantas injurias està recibiendo». Com quedam aquí? Era fum d'estampa tot això de El Jueves i els al·lots republicans un pèl piròmans, o són el dimoni cucarell, que l'olor de sofre entabana i fa trontollar l'estabilitat els estaments i la seva grípia particular?

I la guinda, l'angelet de la tortada, ha estat el propi rei Joan Carles, que a l'obertura de la universitat de Oviedo, va i pontifica que la seva «Monarquía parlamentaria ha determinado el más largo período de estabilidad y prosperidad en democracia vividos en España», com si tot el mèrit fos seu, tu. Home, alaba't ruc, que a vendre et duc, però això tampoc és això. A Mallorca sempre ha estat bé que t'alabin els altres si troben que t'ho mereixes, però que ho facis tu..., fa fava, que deim a Sineu. A part de no ser tota la veritat en aquest cas concret. Que un moment donat ens salvaguardà de les ganes de brega dels militars? Sí, es passa de ver, però què volen que els digui, mantenir eternament l'antigalla en memòria del fet, em sona a xantatge, no hi puc fer més.

I acabar donant la raó a l'amic Sebastià Bennasar, que al seu article de l'altre dia reivindicava amb tota justícia canvis constitucionals. La raó li vessa a un home quan s'explica i diu que tota la seva generació, per edat, no va poder votar aquesta Constitució de 1978 i resulta que troba que hi tenen coses a dir. Tots els ciutadans que enguany han complit fins a 48 anys (30+18), no pogueren votar aquesta llei de lleis. Són molts. Quin percentatge de votants poden representar, actualment? Si a això li sumam els que hi foren i han estat eliminats del cens per raons de vida, de mort millor dit, sumin vostès mateixos i treguin les conclusions que els doni la «real» gana. Visca la llibertat!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris