muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Moltes possibles causes per a un sol resultat

Ara resultarà que UM també necessita les moixonies del president Antich i es desviu per aconseguir que aquestes es visualitzin públicament. Qui ho havia de dir: un partit de govern, que sempre ha trepitjat moqueta i cotxe oficial, ara exigeix que se'l consideri capaç d'actuar talment els outsiders de l'esquerra. Pensàvem que era un cònjuge resignat a la inèrcia del matrimoni i resulta que mostra el punt pervers i exigeix que la parella el tracti com a apassionat amant, a més de gaudir dels avantatges del lligam oficial. No els basta l'amor, volen pública demostració de passió. No abocarem la columna al món de les baixes passions i el sexe dur, però aquesta exigència que el president Antich actuï a casa amb el detall que només es té amb el que a fora és insegur, més que un avís de calat polític, pot llegir-se com un contingut atac de banyes i una demostració a la galeria de qui és, en llenguatge domèstic, «la legítima». No crec que ell, menys que ningú, ho hagi dubtat mai: sap del cert amb qui comparteix la hipoteca del Consolat. Però, per si un cas, els uemites poden haver decidit recordar-li i, de pas, que no se'ns oblidi a la resta.

És cert que el pacte de govern subscrit inclou el compromís d'aprovar una llei del sòl i que allò que podria ser considerat l'avantprojecte de llei ja estava elaborat per UM i adjuntat al pacte. També ho és que són les conselleries les que han de presentar les propostes de llei i no els partits signants, especialment aquesta vegada que no es volien repetir els errors de l'anterior govern Antich, en què els partits actuaven públicament cada un pel seu costat. Per la història d'UM, es fa difícil creure que presentaren la llei per a posar contra les cordes el president: són artistes del sigil i de la discreció quan, realment, volen aconseguir una cosa. Tampoc no els corresponia a ells fer un seriós avís al Bloc perquè no faci política amb les decisions que solidàriament pren el govern, però és cert que, en boca seva, l'avís es fa seriós perquè la senyora Munar és l'única que gaudeix de l'antecedent d'expulsar-los d'un govern sense descambuixar-se. Aquesta possibilitat "la d'actuar amb complicitat amb el PSOE per posar cadascú en el seu lloc" seria una enrevessada estratègia que no es pot rebutjar, però no tenc cap informació que la confirmi.

Posats a cercar raons, no s'ha de descartar la posada en escena d'una operació d'imatge que s'ha de llegir en clau interna. Des de la necessitat de tranquil·litzar les bases preocupades perquè se'ls presenta públicament com un soci massa fàcil i còmode pels socialistes, perquè han estat callats quan bullien els temes de més protagonisme mediàtic, fins a l'oportunisme personal d'aquells que poden ser candidats a substituir la senyora Munar en la presidència del partit.

Ja ho veis, pot ser qualsevol la causa però només un l'efecte: la mala imatge d'un govern on els socis presenten lleis cadascú pel seu costat i, per a més conya, les retiren en menys de 24 hores. Per a un ridícul així no necessitàvem el Pacte: ja teníem el conseller Ramis i la seva «autotaxa».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris