muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Cholula, per exemple

No sé jo si és una gran idea això de promoure l'orgull nacional espanyol arran del 12 d'octubre. El «descobriment» d'Amèrica va anar acompanyat gairebé simultàniament d'un procés de conquesta extremadament violent i destructor. Tot un món, l'Amèrica precolombina, es va ensorrar en unes poques dècades, entre els darrers anys del segle XV i la segona meitat del XVI. Els conqueridors castellans destruïren imperis, regnes, cacicats i tota mena de tribus per tal d' imposar el seu domini amb fortes connotacions racistes i feudals. La davallada de la població índia fou tan brutal que alguns destacats historiadors consideren que la Conquesta castellana de bona part d'Amèrica provocà el desastre demogràfic més gran de tota la història de la humanitat.

En el centre de Mèxic, segons Cook i Borah, dos destacats investigadors de la Universitat de Berkeley, es va passar de 25 milions d'habitants abans de l'arribada dels espanyols a 16 milions el 1532, poc després de la desfeta dels asteques, i tan sols 1 milió d'habitants el 1600!

Amb tot, globalment, no es pot parlar de genocidi ja que habitualment no hi havia una voluntat explícita d'exterminar els pobles indis pel fet d'esser indis. L'objectiu de la Conquesta era disposar de mà d'obra semiesclava i d'ànimes per evangelitzar. Així i tot, en alguns casos, els conqueridors utilitzaren tàctiques d'extermini amb finalitats que podem qualificar de terroristes. Un dels casos més evidents fou la brutal matança perpetrada per Hernán Cortés i les seves tropes, tant castellanes com d'indis aliats, el 1519 a la ciutat de Cholula, pertanyent a l'Imperi Asteca. Recordem que, aquell mateix any, Cortés havia arribat a les costes de l'actual Mèxic i havia fundat una primera ciutat, Veracruz. Després d'alguns combats, es va aliar amb els indis totonaques de la costa i els tlaxcalteques de l'interior, tradicionals enemics de l'hegemonia asteca.

Aleshores, Cortés reuní un important exèrcit i va avançar cap a l'interior de Mèxic.
La ciutat de Cholula es troba al sud de la Ciutat de Mèxic, l'antiga Tenochtitlan. Situada a uns 2.150 metres d'altària, es tractava d'una important urbs sotmesa a l'Imperi asteca. Segons les cròniques dels castellans, els dirigents de Cholula, d'acord amb un exèrcit enviat per Moctezuma II, havien preparat una emboscada. Cortés va saber, segons Bernal Díaz del Castillo, que l'emperador asteca havia manat «que allí en Cholula los matasen, o llevasen atados a México». La reacció dels castellans fou fulminant i sanguinolenta. Varen cridar alguns dels dirigents de la ciutat i els tancaren en una sala. Una gran quantitat d'indis es va congregar entorn i, al senyal d'un tir d'escopeta, «matamos a muchos de ellos, y otros se quemaron vivos, que no les aprovechó las promesas de sus falsos dioses» (Bernal Díaz). El mateix Hernán Cortés explicà en una carta «que en dos horas murieron más de tres mil hombres», i que la lluita continuà encara per bona part de la ciutat, fins que va expulsar tots els seus enemics. En aquesta massacre foren de gran ajuda els 5.000 indis aliats de Tlaxcala i el 400 de Cempoal (totonaques), que es dedicaren a saquejar els camps propers a la ciutat i a esclavitzar homes i dones fins al punt que el mateix Cortés els va haver d'aturar. És ben probable que la xifra total de morts superàs els 5.000 i s'apropàs als 10.000. La «matança» de Cholula aviat fou coneguda a tot Mesoamèrica i degué omplir de consternació l'elit dirigent de Tenochtitlan. És ben probable que Cortés i la seva petita tropa de castellans volguessin dominar pel terror les denses poblacions índies de l'altiplà.

La matança de Cholula és un dels episodi més negres de la conquesta de Mèxic, però no l'únic. Entre d'altres, fou especialment salvatge l'horrible matança realitzada pels castellans en el temple major de la capital asteca. La primavera del 1520, els homes de Cortés havien aconseguit un precari domini de Tenochtitlan sense haver de combatre. Però el conqueridor extremeny hagué de deixar la capital per problemes interns i deixà una petita guarnició comandada per Pedro de Alvarado.

Aquest, obnubilat per la cobdícia, la por o l'odi als asteques i la seva religió, atacà sense avís la noblesa índia reunida en el Temple Major. Segons el còdex Ramírez, «lo primero que hicieron fue cortar las manos y las cabezas de los tañedores (de bambors), y luego comenzaron a cortar sin ninguna piedad en aquella pobre gente cabezas, piernas y brazos, y a desbarrigar sin temor». Sobren els comentaris.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris