La decisió del Govern Zapatero de desbloquejar la llei de memòria històrica constitueix una tímida passa per tractar de donar sortida legal a una ferida que encara pesa de manera molt poderosa dins l'inconscient col·lectiu. Fins ara tot havien estat timideses i dubtes. I continuen. Amb desbloqueig o sense, Moncloa es nega a promoure l'anul·lació dels judicis del franquisme per tal d'evitar l'allau de reclamacions per danys i perjudicis. Sí que ha acceptat incloure en el nou text legal el reconeixement de la «il·legitimitat» del cop d'Estat contra la República, la qual cosa deixa oberta la via judicial, tot i que queda en mans dels magistrats, i en cada cas concret, la decisió de si s'han de pagar indemnitzacions o no. Des d'aquest posicionament, i ja que no existeix anul·lació formal dels judicis, serà més complicada l'acció de familiars i descendents de les víctimes. A la pràctica, aquesta llei podrà ser una reparació moral, però difícilment una reparació material. A més, es tracta d'una època tèrbola i terrible. Moltes persones foren assassinades sense judici previ per escamots feixistes anònims. A això s'ha d'afegir la desaparició d'arxius. Com a exemple proper, no se sap res dels arxius d'entrada i sortida del magatzem de Can Mir de Palma, on foren tancades centenars i centenars de persones durant la guerra. Des d'un punt de vista jurídic, és complicat poder provar on foren tancades i on moriren moltes de les víctimes. La revisió de judicis, un a un, quan ha passat tant de temps, també pot ser un laberint. Queda, però, el reconeixement moral. I aquí el Govern i les forces que li donen suport han de ser generosos, perquè allò essencial és superar aquell trauma per fer imperible la fe en la democràcia.