El president ens va fer saber ahir que la família Grande ha invertit ja en el Reial Mallorca entre devuit i vint milions d'euros. Les seves paraules no em sonaren a bravejada de cafè o falsa modèstia. Ben al contrari, crec que Vicenç Grande intentà llevar importància a la quantiosa inversió, no perquè li sobrin els milions i els pugui gastar a balquena, sinó perquè parlar de doblers en públic mai no és avinent. Som dels que pensa que els mallorquinistes, les autoritats i la societat en el seu conjunt han d'agrair l'esforç econòmic i personal del president Grande. Una altra cosa és que, personalment, consideri que la millor feina que podria fer un president i màxim accionista és crear les condicions perquè el Mallorca sobrevisqui sense necessitat d'un incondicional ric que cobreixi el dèficit anual. En tot cas, el principal problema de Grande, ara com ara, segur que no és econòmic. El president té un problema d'imatge, de credibilitat. Ningú no es creu ja que Grande sigui un empresari altruista que aboca doblers en el Mallorca per amor als colors. Alguns ens ho pensàvem, però ja fa estona que ens omplí de dubtes. Fou quan parlà una i altra vegada, fins a cansar, de la seva voluntat d'edificar tres torres a Son Moix, que és de propietat municipal, o de la possibilitat de construir un nou estadi. Grande ja no és el president popular i populista que arribà al Reial Mallorca carregat d'il·lusions. Avui, dissortadament, ja són molts els que pensen que just és un promotor immobiliari que vol recuperar tota o part de la inversió feta. Jo encara tenc dubtes. I vostès? Em tranquil·litza, en tot cas, saber que Aina Calvo ho té clar.