lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

UM, el poder i el futur

Maria Antònia Munar no optarà a la reelecció de presidenta del seu partit. O això diu ara. Altra cosa per ventura faria si veiés que els seus al·lots "curiós, que en un matriarcat els noms de la successió siguin tots masculins" se barallassin excessivament en públic. No cal descartar que aleshores s'ho repensàs i hagués de continuar, encara que fos interinament, uns anys més a mode de transició més ben pensada i dirigida. Però pareix que no ho vol. Diuen que donà paraula, a les úniques persones a les quals no se pot fallar, que abandonaria. Si així finalment ho fa, el panorama futur que tendrà UM serà ben complicat. Incert pel que té d'ignota resposta de l'electorat cap a un partit que sempre ha tengut, des de fa ara mateix vint-i-cinc anys en què es fundà, un fort lideratge unipersonal, intransferible i de pes molt superior al de les sigles. Va ser així amb Jeroni Albertí (1982-1992) i igualment ha passat amb Munar (1992-2007).

UM no ha estat mai un partit polític a l'ús. Sempre ha estat un partit la naturalesa del qual és el poder. Ocupar-lo com sigui i amb qui sigui. Fixi'n l'atenció en la que podríem anomenar classificació d'ocupació de poder autonòmic a Balears d'ençà de la invenció de l'autonomia (1983): en acabar la present legislatura, UM haurà estat gaudint del poder, sigui balear o insular, durant 255 mesos dels 336 transcorreguts, és a dir el 90'2% del total del temps d'existència de tal poder. Ni el PP s'hi aproxima, a la marca, ja que haurà estat 96 mesos sense cap poder, és a dir que n'haurà gaudit durant 240, o sigui el 71'4% del temps. De l'esquerra, més val ni parlar-ne. Un partit que ha tengut com a màxim 6 escons i com a mínim 2 ha gaudit més temps de poder que el partit (PP) que ha guanyat totes les eleccions i que ha governat en cinc de les set legislatures. Impressionant.

Un partit així no basa la seva actuació en la ideologia, sinó en la renda de situació. Obtenir el màxim de poder pel poder com sigui i amb qui sigui a base de trobar-se sempre en el lloc adient amb el pes suficient. Per a la qual cosa ha estat imprescindible crear una organització d'ocupació massiva de càrrecs, sota un lideratge fort internament i que alhora asseguri el mínim externament per alimentar la maquinària fins a l'infinit. Existeix algun líder possible que pugui assegurar als ocupats que això continuï essent així? Podria el nou líder, per contra, reconvertir aquesta maquinària en un partit polític normal que se basi, més enllà d'estratègies d'ocupació de poder, en la ideologia i per tant havent d'assumir la segura estada, tard o d'hora, a la freda oposició? Podria, el nou líder, arriscar-se a tal cosa atenent a la història que demostra la naturalesa d'UM? Pot, aquest possible líder, assegurar els mínims de vots que si fossin ideològics haurien de ser nacionalistes en una província a la qual el nacionalisme s'està esvaint a marxes forçades? Hi ha algú que tengui la capacitat de transmetre la diferència pròpia davant els altres partits que ha estat el segell, tant amb Albertí com sobretot amb Munar, el qual ha permès a UM sobreviure durant aquest quart de segle ocupant gairebé sempre el poder? Pot haver-hi lideratge sense discussió en un partit normal sense passar prèviament per uns bons resultats electorals? I aquests bons resultats poden ser assegurats per algú després de Munar?...

Moltes preguntes i cap resposta de moment. No ho té fàcil, no, UM. La decisió estratègica que va prendre el juny "pactar amb l'esquerra" l'obliga ara a fer la passa consegüent: convertir-se en un partit normal. El que passa, emperò, és que això que tan senzill pot parèixer des de fora ben bé se pot convertir en quelcom molt, però que molt difícil en una organització que està acostumada a «ser» poder i no només a estar-hi, en el poder, com fan les altres formacions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris