algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La fi dels nacionalismes incloents de l'Europa Occidental

La darreria del segle XVIII i tot el segle XIX va tenir lloc l'emancipació d'Amèrica i la fi del colonialisme anglès, espanyol i portuguès en aquell continent; La primeria del segle XX, varen néixer com a estats independents Albània, Bulgària, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega i Polònia; Passada la Segona Guerra Mundial, va tenir lloc la descolonització del continent africà; Amb la caiguda del mur de Berlín, les nacions sense estat de l'Est d'Europa es feren independents una darrera l'altra: l'any 1991 varen ser Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Croàcia, Letònia, Lituània, Ucraïna, Moldàvia, Macedònia, Geòrgia, Eslovènia i Estònia; el 1992 va ser Bòsnia; el 1993, Eslovàquia i Txèquia; i l'any passat, Montenegro.

Ara, sense dubte, s'acosta el torn de l'emancipació de les nacions sense estat de l'Europa Occidental. N'hi ha tres que van ben avançades: Flandes, Escòcia, i el País Basc. El President d'aquesta darrera nació, N'Ibarretxe, ja ha anunciat que el 25 d'octubre del 2008 celebrarà un referèndum sobre la independència. A Catalunya, amb tota probabilitat, el Tribunal Constitucional de l'estat espanyol tomarà l'Estatut d'autonomia que va aprovar l'any passat el Parlament de la seva regió central i que el govern espanyol va procurar escapçar tant com va poder. Això obligarà Catalunya, probablement, a triar, en un referèndum democràtic, si vol continuar sotmesa als estats espanyol i francès o si es vol constituir, com tantes altres nacions europees, un estat independent.

A Albània, Bulgària, Irlanda, Polònia, Bòsnia i Croàcia, el nacionalisme incloent de cada respectiva potència dominant va fer un bany de sang a cada nació de les sis abans de respectar-ne els anhels d'independència, que tanmateix triomfaren com la fruita madura que cau de l'arbre. Les altres desset nacions europees que he anomenades s'han fet independents seguint un procés democràtic d'autodeterminació.

Com reaccionarà el nacionalisme incloent britànic davant el procés escocès? I el nacionalisme francobelga davant el procés flamenc? I el nacionalisme espanyol davant els processos basc i català? Dins pocs anys ho sabrem. No sembla, en principi, gaire viable que a l'Europa Occidental, entrat el segle XXI, un estat dominant pugui impedir amb una massacre la independència d'una nació que la proclama democràticament. Els nacionalismes incloents com l'anglès, el francobelga o l'espanyol ara tenen a les mans una oportunitat d'escriure una plana democràtica a la Història europea deixant triar lliurement a aquestes nacions quina condició volen tenir dins Europa. Anglaterra, amb la descolonització pacífica del seu antic imperi, va saber establir des del primer moment unes relacions polítiques i econòmiques amistoses amb les seves excolònies. No va treure cap enlloc, per tant, la violència que va fer servir contra Irlanda per retenir-la a l'estaqueta si tanmateix ha acabat tenint-hi les relacions d'amistat i de cooperació normals entre dues nacions veïnades. Espanya, que ha perdut totes les seves excolònies després de mantenir-hi guerres colonials, tanmateix amb el temps acaba reconeixent-les com a estats independents i establint-hi relacions diplomàtiques així com toca. I això que ni Portugal, ni Bolívia, ni Mèxic ni l'Argentina, ni Cuba, ni les Filipines ni el Sahara ni cap altra excolònia ha demanat mai per res el seu reingrés a Espanya. No ha arribat la fi del món. No s'hi és mort de tristor ningú. Ni a cap nou país independent ni a Espanya. La vida continua. Fins i tot Espanya, a hores d'ara, s'estima més els immigrants que vénen de les excolònies que un dia va tenir per malcriades, separatistas, intolerantes, excluyentes, terroristas, nacionalistas exacerbadas, que no els immigrants que vénen del nord d'Àfrica. Per què no pot deixar triar pacíficament i democràticament a la nació basca i a la catalana què volen ser si, tanmateix, hi acabarà tenint relacions amistoses i de cooperació com ara en té amb Portugal o amb qualsevol estat hispanoamericà?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris