algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Son Espases i l'abstenció del 100%

He decidit escriure aquest article abans que la sang arribi al riu "bé, donades les particularitats illenques al torrent" i un dia abans que es prengui la que sembla que és la decisió més transcendental de la història política mallorquina recent: on punyetes fer el nou hospital de referència. La veritat és que el debat Son Espases sí o Son Espases no, em cansa, i bastant. Per això he decidit fer l'article un dia abans de la decisió, perfectament conscient que en el moment que el llegiu ja hi haurà una part de l'ou esclovellat "si no anirien mal dades.

El tema me cansa perquè des del meu punt de vista només hi ha un grapat de coses que queden clares: sigui quina sigui la decisió final, hi hauria d'haver dimissions. Sigui quina sigui la decisió final hi hauria d'haver escissions, rebomboris polítics de primer ordre i supensió de la governabilitat d'aquesta comunitat, ja de per si feble, almanco fins passat Nadal, quan les coses es calmassin, perquè ja se sap que la nostra és una memòria de peix, d'aquelles de tres segons (per als alarmistes diré que el moment màxim de l'orgasme, el culminant, supera de poc aquesta fracció de temps en els millors dels casos, o sigui, que hi ha temps per enrecordar-se'n), i que clar, per Nadal, passat el cava i començada la costa de gener, Son Espases ens semblarà un record del passat.

El que em fot de l'assumpte és que aquí hi va haver tot un seguit de promeses fetes a persones, a gent, que com sempre, seran els damnificats de la manca de responsabilitat de la nostra classe política. Perquè de ben segur que hi haurà damnificats, persones que dipositaren dins una urna les seves esperances i ara han rebut per l'esquena una ganivetada d'aquelles putes, de les que no et maten però et deixen per sempre a una cadira de rodes recordant-te la putada que t'han fet. Això per no parlar del sistema democràtic, de la democràcia, de la política a aquestes illes, que està tocada de mort, independentment de si s'ha pres la decisió de Son Espases o si no s'ha pres.

Mirau, quan tot un seguit de polítics comencen a posar en dubte les seves promeses, és que van errats d'osques. El problema no és si Son Espases es farà al voltant de la Real o si es farà a una altra banda. El problema és que se n'hagi generat un debat, aquesta és la tragèdia de l'assumpte. Molts ciutadans varen votar per impedir que aquest hospital es fes allà. El pacte és pacte perquè la ciutadania va fer la feina que l'oposició no va fer durant quatre anys. El pacte és pacte perquè els ciutadans varen dir que prou autopistes i que prou desgavells. El pacte és pacte perquè el PP va perdre les eleccions, no perquè els altres les guanyassin, i les va perdre pel seu mal cap i per les seves ànsies de destrossar unes illes que un temps foren un paradís i que els hotelers, el desenvolupisme franquista (vaja contradicció en terme), i el desgovern popular han convertit en un mur de ciment. Els polítics, per guanyar les eleccions ho prometen tot, però després no se'n recorden que han de governar i que haurien de complir les seves promeses.

Ara, sigui quina hagi estat la decisió, el mal ja està fet, perquè hem vist un debat que no s'hauria d'haver produït mai, i hem vist divisions internes en un pacte que no deixa de ser això, un pacte. Jo esper que si finalment la decisió ha estat son Espases hi hagi crits al cel, baixes de militants, traspassaments de militants d'unes files a unes altres segons quines siguin les actituds, dimissions, refundació del pacte i càstig electoral. Fort, dur, una hòstia terrible. Això no vol dir votar el PP, clar. Vol dir no anar a votar en massa, que l'abstenció fregui el 100%. Llavors tendrem un problema seriós. Clar que els qui li han de posar remei se'n tocaran allò que no sona (i durant més de tres segons).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris