algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Cap sorpresa, fumata negra i habemus hospital

Tota la setmana he estat amb l'ai al cor pendent de la notícia que fa uns moments m'ha arribat: el veredicte damunt Son Espases. No m'ha vengut gens de nou la decisió del President Antich de continuar amb el projecte de l'hospital. Jo, com molta de gent, sospitàvem que la cosa feia temps que estava sentenciada, encara que teníem la petita esperança que a darrera hora se pogués produir un miracle. Hauríem d'haver après fa temps que els miracles són coses de sants i no de polítics. Parlant de sants, no sé si Sant Bernat té res a veure amb la tempestat que va sacsar Mallorca el passat dijous, no oblidem que el francès era un sant guerrer i deu estar més cremat que un misto amb tota la comèdia de La Real. Molts ens hem sentit decebuts i traïts però, ara que ja està decidit, «Déu mos alliberi d'un (altre) ja està fet», com deia ma mare. Des de el meu modest punt de vista s'ha de mirar cap endavant. La Real no s'ha pogut salvar, però encara queda molt per fer. No donem més greix als vertaders culpables de tota aquesta endemesa i que a hores d'ara deuen anar més inflats que un lleu. És fàcil imaginar als del PP i tota la seva cort mediàtica com un estol de voltors esperant, bec esmolat, poder furgar entre les despulles de l'actual govern. Si ja no hi ha marxa enrera possible, que a partir d'ara tots els esforços vagin encaminats a protegir al màxim l'entorn de La Real i que no se permeti el més mínim intent d'especulació immobiliària: Almanco que, en aquest aspecte, n'Antich sigui capaç de complir la promesa que ha fet i que demostri més valor del que ha tengut fins ara. No és cap bon exemple la covardia que en aquests dies han exhibit certs polítics de Barcelona davant el cas de l'escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi. Quina davallada de calçons! Aquesta bona senyora se pot permetre el luxe de viure a Catalunya des de fa més de trenta anys i no ésser capaç ni de dir «bon dia» en català. Vol cobrar d'un mitjà públic com Catalunya Ràdio sense fer el mínim esforç per parlar la llengua del país. L'error no ha estat acomiadar-la, l'errada greu va ésser contractar-la sense que complís el reglament establert per la mateixa ràdio respecte a la obligació de l'ús del català en els mitjans de comunicació públics. Aquests senyors han tengut la poca dignitat de demanar-li perdó després que ella comparàs la situació de Catalunya amb la dictadura de l'Uruguai. Han vinclat l'esquena davant una dona que s'ha omplert la boca parlant de persecució lingüística utilitzant les mateixes fal·làcies repetides una i altra vegada pels qui tots ja coneixem. Ara li demanen que torni a Catalunya Ràdio i li deixen triar el programa que vulgui, no sigui cosa que la senyora s'enfadi encara més. Com volen que la gent ens respecti com a poble si els que ens representen no són capaços de fer-se respectar.

No puc deixar de comparar el cas de l'escriptora uruguaiana amb el d'un altra dona venguda de fora, la irlandesa Cathy Sweeney, la nova gerent del COFUC. La vaig conèixer l'any seixanta-nou i ja se'n desfeia perfectament en català. Ella a Irlanda havia estudiat castellà i l'any seixanta-set va triar Mallorca per practicar un idioma que es pensava que era comú a tot l'Estat Espanyol. La seva sorpresa va ésser descobrir una altra realitat cultural i lingüística. Se va enamorar de Mallorca i va decidir establir-se a la nostra illa. Com a dona sensible i intel·ligent, i el fet de formar part d'un poble que també ha patit la colonització depredadora de cultures i llengües, va fer seva la nostra lluita per mantenir una identitat que ens roben dia a dia i minut a minut.

Na Cristina Peri és fruit de la mentalitat dels colonitzadors, na Cathy té la sensibilitat dels qui han estat colonitzats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris