nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

No hi ha temps que no torn

Sovint, parlant amb gent del camp que veu com en els darrers decennis la producció agroalimentària mallorquina s'ha deixat molt de banda, apareix aquesta expressió: no hi ha temps que no torn. En aquests casos es vol fer entendre que ens poden tornar a fer falta els aliments produïts prop de casa nostra. Amb una paraula, que si arribam a dependre totalment del subministre d'aliments des de l'exterior de les Illes es pot esdevenir que a qualque moment aquest abastiment extern s'interrompi. Llavors, pensen aquestes persones, es tornaran a valorar les nostres produccions i tornarà a ser rendible treballar la terra.

Hi ha gent major que encara recorda aquells anys de carestia de la postguerra quan havien de partir en bicicleta cap a Muro o sa Pobla a veure si podien tornar amb un sac de patates o de mongetes a l'esquena, sense que la parella els aturàs. Aquests anys s'han fixat en la memòria col·lectiva d'una manera ferma. Fins i tot substituint, en el record, tots els altres anys bons en els quals no mancava res. Però, tant en els anys bons com en els dolents, el que donava la terra tenia molt de valor. I aquest valor és el que s'espera que retorni quan els mercats posen per sota dels costos productius la majoria de preus.

Però, per desgràcia, la valorització dels productes de la terra no arriba mai. Mentre els pagesos van abandonant les terres, es consolida un subministre globalitzat d'aliments que funciona igual a Mallorca com a qualsevol altre lloc del món. El que menjam es produeix a qualque banda, no sabem ben bé on, i de qualque manera, i tampoc no sabem ben bé com. Per no saber ja no sabem ni què menjam. Ens pensam menjar ou, blat, carn o peix i en menjam un succedani. Això sí, un succedani ben trempat amb conservants i additius de tota mena.

A mesura que es va imposant la globalització alimentària van desapareixent més i més productors d'aliments. El negoci alimentari (producció, transformació i distribució) es concentra a un ritme mai conegut. Arreu del món desapareixen els pagesos i les seves produccions i s'imposen els conreus industrialitzats a base d'un ús important d'agroquímica i energia, però amb poca necessitat de mà d'obra. Les explotacions familiars no poden competir davant les transnacionals i tanquen. En els països més pobres la gent s'amuntega en els suburbis de les ciutats i, en els països més rics, les ciutats envaeixen el camp i l'urbanitzen. Vivim un moment de gran canvi cultural en el qual es romp una tradició de mil·lenis.

Tan sols quan hi ha una greu crisi alimentària la població s'interroga sobre el sentit de tot plegat. És en el moment de les vaques boges, els pollastres amb dioxines o la carn de vedella amb hormones. Llavors se sol produir un major interès per l'alimentació de qualitat i pels productes d'origen ecològic i local. Però l'efecte d'aquestes situacions de major sensibilitat no és durador i aviat el mercat torna a imposar la seva llei. Si és més barat dur carn de l'Argentina o d'Austràlia perquè comprar-la al pagès que encara sobreviu al nostre costat? L'única regla és el preu i s'ha de recórrer a tot allò que abarateixi els costos. És aquí on s'imposa l'alimentació dels remugants amb farines de carn o l'ús de les plantes modificades genèticament. És una espiral infernal que va artificialitzant la nostra alimentació i ens desarrela de la terra.

Ara, però, hem entrat en una nova etapa. I, ho hem de reconèixer, no sabem ben bé on ens du. La competència dels agrocombustibles amb els usos alimentaris de les plantes cultivades ha duit a l'escassetat d'oferta. No hi ha blat ni blat de les índies a bastament i els preus pugen. Serà cert que no hi ha temps que no torn? Aviat veim, però, que les circumstàncies de l'escasssetat són diferents. Els grans distribuïdors aprofiten per augmentar els seus marges comercials i puja la llet, el pa i altres productes bàsics. Els consumidors, poc informats, pensen que són els pagesos que se n'aprofiten. I els pagesos, en no poder pagar els cereals que han de menester els animals, es veuen obligats a jubilar-se abans d'hora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris