cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Tan paquiderms com els altres

Després d'unes eleccions trucades "després d'un engany", el príncep Salina i el seu fidel Tummeo surten de caça (El guepard, Lampedusa). Acaba de néixer una nova Itàlia, i a Donnafugata no s'ha recomptat ni un sol vot dissident. El príncep se sent neguitós, no sap ben bé per què, només sap que el seu neguit té relació amb els fets de la política. Finalment localitza la causa del seu malestar: amb aquelles eleccions trucades, s'ha robat la innocència al poble, entenem que s'ha malmès la seva fe. El lector inevitablement projecta aquells fets i amplia la reflexió del príncep a la llum del que ha estat Sicília i del que ha estat Itàlia des de la unificació. Per a contar-ho, a Sicília, hi ha hagut d'haver personatges com Giovanni Verga, Pirandello, el mateix Lampedusa, Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri (tan menyspreat per molts, però en últim extrem autor d'una novel·la excepcional, La concessió del telèfon). I el cinema, els mitjans de comunicació. Els pobles enganyats són més donats a l'engany, a l'opacitat. Crec que fou Andreu Manresa qui va definir Mallorca "o va difondre la definició" com Sicília sense morts. Déu n'hi do. Probablement no té gaire sentit, però servidor estic en la la mania que, en un país com el nostre, de llarga, contundent, impietosa tradició de dretes, les malifetes de l'esquerra causen estralls més irreparables en la fe de la gent que no les malifetes de la dreta "tan «normals», què vols, que no els coneixes? Són els de sempre, etc. A l'esquerra "o a allò que passa per ser l'esquerra" li atribuïm uns altres principis, una major proximitat als conceptes d'honestedat política, a una vaga noció de decència, a una certa sensibilitat social, antigament a una intenció cultural. Per això no podem perdonar-les quan ens estafen de manera tan espantosament indigna i barroera. Se'ns humilia i, en conseqüència, se'ns condemna ara a no tenir fe en la política. Sabem que no tots els polítics són iguals, perquè això seria una granja de serps i hienes, però el perill és que nosaltres arribem a ser iguals per als polítics: simplement negligibles, excepte per anar a les urnes i pagar imposts. No us sentiu menyspreats pel president Antich i els seus sequaços? En qualsevol cas, reteniu bé la història "tota la història" de l'hospital, i servareu així un bon argument per si un dia voleu escriure o explicar als adolescents una paràbola sobre allò que no ha de ser la política. O per si voleu escriure una novel·la sobre una terra que és Sicília sense morts "per ara. No penseu, però, que res de tot això els afecti: són tan paquiderms com els altres, de qui els separen algunes qüestions doctrinals i amb qui estan units per un mateix estil de vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris