algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Or passat per Manacor

Des de sempre que en els pobles del Pla d'enmig, quan una cosa, una persona, un objecte, un projecte, s'allunyen en excés en negatiu de l'expectativa que d'ells se n'espera, se'ls anomena que són com l'or passat per Manacor, o sigui, més falsos que obrats amb les retalladures de Judes. I un 'tapa-li el cap' serà per a sempre més la recepta recomanada a partir del moment en què sona l'alarma, que la convivència en els pobles petits (com també un temps a les diferents barriades de Ciutat) té moltes coses bones, però quan amb motiu clar i sobrat et posen la llengua damunt, ja has begut oli. Em sap com a greu i tot treure la dita a rotlo avui, perquè podria ser que els molts excel·lents amics manacorins que ho són i existeixen potser en puguin estar fellons, la qual cosa no és la meva intenció ni d'enfora. Però la dita hi és, amem. Si gratàssim sabríem per què. A Sineu també veuen el gep dels altres i no veuen el seu, alerta.

Aquesta petita reflexió de capçalera d'avui condueix la meva escriguera per les andanes d'un fet que succeí fa unes dècades a un restaurant arran del mar de la badia de Palma, que era molt anomenat perquè servia quantitats industrials de marisc, especialment llagosta, presentada a l'americana, en caldereta, de qualsevol de les maneres inventades fins al moment. El sistema que havien popularitzat consistia en tenir un aquàrium amb un parell de dotzenes del suculent crustaci, de diferents grossàries, totes elles ben deixondides, vives i aspectants del seu imminent sacrifici en Ares del gaudi dels paladars més suposadament exquisits.

El comensal interessat en treure la panxa de mal any amb una llagosta, s'acostava amb el xef al vidre del viver i li assenyalava aquesta o aquella altra, i al punt li havien treta amb un salabre ad hoc i exhibida per l'admiració general sostinguda per les antenes, bones esperonejades, plaf-plaf-plaf...! Després del 'oh!' de rigor i els esquitxos i la conseqüent aprovació, el xef la se'n portava cap a la cuina, on teòricament era xapada per enmig i després de torrada, servida a taula coberta amb una exquisida salsa especialitat de la casa, i la teatral solemnitat d'acompanyament.

Però un dia s'esdevingué que un client entès a bastament en l'assumpte sospità cosa, el seu paladar detectà que l'animalet que li serviren no era el que li havien tret del viver feia uns instants ni prop fer-s'hi, i decidí tornar-hi després d'uns dies per comprovar-ho, fer-los la prova dels nous. Els visità de bell nou amb un company perquè li pogués fer de puntual testimoni si és que es donava el cas. Quan li mostraren la llagosta fora de l'aigua, amb l'excusa que l'amic li fes una foto, demanà que li deixassin sostenir-la un moment, i que sí que sí; instant que en un ràpid moviment, donant l'esquena al cambrer pescador oportunista, aprofità per fer-li una petita osca en forma de V invertida a la coa amb unes tisoretes que duia preparades dins la mà. Pensau si els serviren la llagosta marcada, ben alerta. L'armaren grossa. Entraren en trompa dins la cuina i efectivament l'animalet marcat estava ben viu dins un altre viver que allà hi tenien, i servien llagosta congelada o mitja virtut que prèviament compraven a molt més baix preu. L'escàndol va ser majúscul. Els diaris en parlaren fins que es cansaren. Mai més va ser el mateix, aquell restaurant. Encara ara no s'han refet de l'embetumada de la descoberta de l'or passat per Manacor de la seva llagosta fresca. El que era 'fresc' només era el comportament d'aquell personal.

Traca final, com a les berbenes: el metro d'en Matas, que descuidà la cosa de les aigües pluvials, però planificat al mil·límetre perquè supuràs les dicotomies allà on ho havia de fer... Els 3.000 milions d'euros de deute heretat del seu govern de 'gas a fondo i fora manies'... La propina d'1.200.000 euros a l'amiguetxo arquitecte Calatrava per una colflori de cartró amb ínfules de maqueta de teatre de l'òpera...

En voleu més d'or passat per Manacor...?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris