muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Això és Alabama! (IX)

(Les cartes que precedeixen la que publicam avui varen aparèixer a Diari de Balears els passats dies, 9, 11, 16, 19, 23 i 26 de setembre i dia 2 d'octubre).

QUINZENA REFLEXIÓ: l'Estatut d'Autonomia no resoldrà mai el conflicte. Destacar les (in)competències de l'actual estatut és fer el joc a la submissió, fer el ploramiques i, el pitjor de tot, fomentar una moral de fracàs i no de combat. No ens arreglaran la subjugació colonial uns estatuts que multipliquen les desigualtats entre súbdits d'un mateix estat. Els estatuts d'autonomia són contractes que estableixen l'estat i la regió (la 'nacionalitat', si ho preferiu), però qui té la competència d'aprovació (retallats i cepillados) és l'estat. Per tant, el nostre pobre estatut no és altra cosa que una llei espanyola, on, ens perdonen la vida, ens fan una «concessió de miques», temporal i condicionada, i anomenen solidaritat al que arreu del món és espoli. L'estatut no és altra cosa que una hipoteca, un nexe d'unió, una cadena que ens ferma a àmbits 'superiors' i legitima i renova la dependència sense alternatives. Per això, resulta patètic, ridícul i, sobretot, inútil, que els partits polítics o els col·lectius que volen deixar de ser ciutadans de segona i reclamen igualtat de drets, demanin un pam més de cadena. Pitjor és que facin el joc sobiranistes que volen estructures d'estat. Un pam més de cadena no esvaeix l'esclavatge! Espanya ho sap. No oblidem que, per intentar impedir la independència de Cuba, Antonio Maura (a finals del segle XIX!) proposà concedir-li autonomia! Som, com Cuba abans, una colònia i ho saben prou. Quan les injustícies són massa evidents i brollen crits de llibertat, Espanya maniobra a la correguda propostes eixelebrades per perpetuar el colonialisme. El 1931, es parlava de les repúbliques dels pobles ibèrics. El 1976, l'estat de les autonomies (que encara patim). Fa més poc temps, algunes veus aposten per un estat federal i el president espanyol parla de l'Espanya plural, una cortina de fum per emmascarar que som una nació etnocidada, espoliada econòmicament, discriminada lingüísticament, genocidada culturalment, anorreada socialment, maltractada judicialment... Qualsevol nació ha de poder establir vincles amb altres pobles (un estat federal, per exemple) amb un requisit imprescindible: fer-ho en llibertat, perquè les aliances s'han de pactar sense condicions prèvies. No és el nostre cas i això ens transporta a la conclusió: o igualtat o independència! Com tots els pobles, tenim dret a decidir, senzillament i pacíficament, si volem un estatut o preferim un estat.

SETZENA REFLEXIÓ: Cal desmuntar les seves mentides! La premsa espanyola actual ha esdevingut premsa de combat i manté, sense massa canvis estructurals, la línia de l'antiga premsa falangista. No hi ha diferències de contingut (únicament de suavitat en la forma) entre els nacionalcatolicistes de la COPE (amb tot el bloc de la Brunete mediàtica) i EL PAÍS, pel que fa a l'exercici del discurs anticatalà. La llengua i la cultura catalanes són atacades amb mentides ignominioses per part dels mitjans de comunicació espanyols i els seus polítics. La tècnica és vella. Des dels mecanismes de poder, capgiren la realitat i acusen la terra espoliada d'insolidària, de genocidar el castellà a Catalunya, de practicar l'exclusió i no la convivència, fins i tot de racisme... Mesclen identitat amb ètnia i no troben la resposta política que es mereixen, perquè existeix una connivència tàcita entre els poder de l'estat i els autonòmics, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El psiquiatre Franz Fannon, ideòleg i artífex de la independència d'Argèlia, va definir (ell l'anomenava 'punt sense retorn') el moment que el colonitzador acusa d'insolidari el colonitzat. És important respondre i no callar. Els nostres intel·lectuals no han de minimitzar els efectes de les barroeres falsedats. Els nostres mitjans de comunicació han de desemmascarar les mentides: som la mamella d'Espanya. Les illes Balears i Pitiüses són el territori que pateix l'espoli major d'Europa. És per això que Espanya es nega a publicar la diferència entre els tributs i les inversions i detallar les balances fiscals corresponents a cada comunitat autònoma.
(Continuarà si el director d'aquest diari m'ho permet).
Bartomeu Mestre i Sureda, autor de 'La identitat reeixida'

Cinema i Govern  

A Mallorca ja tenim de tot: metro, autopistes, aeroport... Semblam Califòrnia. Només ens manca una cosa per estar al nivell dels californians: Hollywood. Però després de l'espectacle que ha donat el Govern balear amb Son Espases, propòs que el president Antich i els seus consellers deixin la política i es facin actors. Vos imaginau quina pel·licularra! Francesc Antich fent de John Wayne! Després del teatre que han fet amb la qüestió del nou hospital , ja només els manca arribar al cinema. Podrien fer els estudis a Son Pons o a Son Hugo, i estic segura que tendrien un exitarro.

En tota la meva vida no havia vist tanta comèdia com amb la qüestió de Son Espases. Tant PSOE com el Bloc sabien de totes totes que les pressions per fer l'hospital a Son Espases eren fortíssimes i que no es podien negar. Aleshores, per què ens han tingut dos mesos enganats?

Està clar que per salvar la cara i fer creure a tothom que han fe tot el possible perquè l'obra es fes a un altre lloc. Això em recorda els films de John Wayne. Sempre enganava els indis. Sempre els prenia el pèl i al final els eliminava com conills.

Marta Alorda. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris