nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Maneres de fotre'ns (i II)

No tenc gaires vegades la satisfacció de rebre comentaris sobre els meus escrits. Per això m'alegrà molt veure que un opinador destacat de El Mundo dimarts passat dedicava al meu darrer article tota la secció «A quién corresponda» i totes les «Perlas cultivadas». Acabava així el seu documentat comentari: « ...su artículo dejaba traslucir tanta ignorancia sobre el tema que es inexplicable cómo semejante sujeto ha podido llegar a ser profesor de economía de la UIB». L'amic lector m'haurà de perdonar la vanitat de reproduir la valoració tan fantàstica que fa El Mundo de la meva modesta capacitat intel·lectual. I, certament, això del finançament autonòmic és aspre i mal de prendre, però després de comprovar que tenc lectors tan atents (almenys un) m'he animat a continuar amb el tema. Acabava el meu escrit amb la menció de les dificultats financeres que el govern autonòmic trasllada al Consell de Mallorca. I aquí he de retreure que el PSOE, en això, no segueix gens ni mica la seva pròpia doctrina. És de Castells (catedràtic d'Hisenda Pública i Conseller socialista de la Generalitat de Catalunya) que vaig aprendre el concepte d'equitat vertical. Significa que cada nivell de govern ha de tenir la mateixa suficiència de recursos per atendre l'obligació de prestar els serveis dels quals és titular. Això vol dir que, si es parteix d'una situació equilibrada, les dotacions econòmiques dels diferents nivells de govern (central, autonòmic i insular, per exemple) han de créixer al mateix ritme si no volem que els serveis d'un determinat nivell (l'autonòmic, per exemple) millorin en qualitat mentre que els d'un altre (l'insular, per exemple) es deteriorin, i no per culpa d'una gestió deficient, sinó exclusivament per insuficiència de recursos. El final del procés és el descrèdit d'una institució (el Consell de Mallorca) i el prestigi de l'altra (el govern autonòmic). És a dir, que Francesc Antich governa millor que Francina Armengol. És per això que l'equitat vertical també es pot anomenar, en aquest aspecte, lleialtat institucional. I pel que diu la premsa, que el Consell té el pressupost retallat, es podria afirmar que el tàndem Antich-Manera és clarament deslleial amb la seva companya Armengol. Aquest mateix mecanisme (una altra manera de fotre'ns) és el que mantenia el govern central contra les autonomies (totes) en els primers acords de Finançament Autonòmic. Al final dels cinc anys de vigència del penúltim període, l'Estat tenia un sobrefinançament respecte de les autonomies d'un bilió anual de pessetes. I és això que varen intentar corregir els catalans amb el darrer acord, el vigent actualment.

La segona regla que vulneren els socialistes en les relacions financeres Govern-Consell és la corresponsabilitat fiscal. El sistema tributari del Consell de Mallorca és raquític perquè està constituït generalment per taxes poc importants, mentre que el govern participa de la recaptació dels grans imposts (tots, menys el de Societats). Els cabildos canaris disposen, per exemple, d'una part de l'impost sobre els hidrocarburs, i aquesta podria ser part de la solució de l'ofec financer del Consell, però sembla que el govern Antich no li vol «deixar espai fiscal» ni li vol cedir la capacitat de posar recàrrecs insulars al preu dels carburants. L'autonomia en la despesa va ser una de les primeres conquestes del sistema autonòmic, però l'autonomia en l'ingrés s'ha torbat i encara és molt imperfecta. Contra la doctrina que proclamen els mateixos socialistes, a l'interior de la nostra Comunitat Autònoma és inexistent per als Consells Insulars. Tot això, finalment, es pot sintetitzar en una vulneració del principi de subsidiarietat que, assumit per la Unió Europea, és conculcat pel govern de Madrid, i el d'aquí ha après el mal exemple.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris