muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Falsos bruixots

Crec que fou el dilluns passat quan aquest diari publicava una notícia que em va cridar prou l'atenció. La notícia deia, més o menys, que una família de «falsos bruixots» havia estat detinguda a Palma acusada d'estafar nombrosos clients que acudien a treure's la «mala sort» de damunt. La santera o bruixa li deien, crec recordar, Dora i al seu marit Hugo, nom, aquest sí, que record perfectament ja que Hugo era el nom que tenia el jugador de futbol al qual he vist tocar amb més suavitat la pilota. Li deien Hugo Villamide i va jugar "els més vells ho recordaran" un parell de temporades amb el Mallorca i després amb l'Atlètic de Balears. Deixem-nos, tanmateix, de memòries glorioses i tornem als «falsos bruixots». El diari deia que la policia havia trobat 70.000 euros però que no se sabia si aquests doblers eren tots de Mallorca o s'havien aconseguit a Còrdova o Saragossa, que eren els dos llocs on havien estat els bruixots abans d'arribar a Mallorca. Els dies següents tenia un corquet, ja que de la lectura completa i pausada de la notícia no m'havia pogut llevar del cap l'enigmàtica expressió de l'articulista. Jo em pensava saber què volia dir «bruixot» "un home amb poders sobrenaturals" i també «fals», que vol dir que no és autèntic; però bruixot fals, tot junt, semblava voler dir que hi havia bruixots vertaders, i això escapava a les meves possibilitats de comprensió. Per fer-la possible, la intel·lecció, vaig pensar que de més jovenet vaig conèixer dos bruixots, que vivien a Son Ferriol. Un era de Sa Pobla i nomia Sebastià. Va treballar una temporada orientant els contrabandistes. A en Sebastià, els contrabandistes, li duien a vegades un cabrit, una porcella, adesiara un gall blanc, i en Sebastià sacrificava l'animal i procedia a examinar-ne les vísceres. Després indicava els camins per on els contrabandistes podien circular, que eren, lògicament, aquells on no hi havia la guàrdia civil. Nosaltres ja sospitàvem que la finalitat que tenien aquells animals als quals en Sebastià examinava les entranyes era anar al forn i, després de rostits, al gavatx d'en Sebastià i la seva família. Tanmateix el negoci no durà molt perquè, segons ens contaren, gent entesa en el contraban, en Sebastià un dia no degué llegir bé el fetge i el lleu de la porcella i s'equivocà en el diagnòstic. I més que en el diagnòstic en el pronòstic. Als que li havien duit la porcella, els va indicar una carretera que era exactament la mateixa on hi havia la guàrdia civil. Els contrabandistes anaren a la presó i en Sebastià va perdre la seva credibilitat. Hagué de romandre una bona temporada fora del poble, però nosaltres l'apreciàvem, en Sebastià, perquè era molt bona persona i perquè era prou fàcil de guanyar quan jugàvem a truc.

L'altre bruixot que vivia al poble era un famós i ric curandero del barri de Santa Catalina, del qual he parlat ja en diverses ocasions. Era un home que era molt ben plantat i que de jove s'havia casat amb una no menys famosa i rica curandera. Quan la curandera, molt més vella que ell, es va morir, aquest home en va heretar la consulta i el saber. Una de les facultats més apreciades d'aquest curandero era que quan entraves al seu despatx després d'esperar un llarga estona, se com a endormiscava i sense haver parlat amb el malalt li endevinava el que li passava. Nosaltres "no sé com" vàrem esbrinar on estava el truc, i és que el curandero tenia un criat que fingia ser un malalt i que en la sala d'espera movia conversa. Com tothom sap, la immensa majoria de converses que es tenen a la sala d'espera de metges o curanderos són sobre els símptomes que tenen els malalts. Aquest criat, quan havia recuit bona informació dels pacients, deia que anava a prendre un cafè i sigilosament entrava dins el despatx del curandero i li comunicava el que li havien dit el malalts que encara havien de ser visitats. Després la tasca del curandero era fàcil. Fer com si dormís i recordar el que li havia dit l'ajudant.

Aquestes dues històries accentuaren el meus escepticisme, perquè crec que el dos foren bruixots falsos. El titular de la notícia del dilluns afirmava, com hem dit, ben clarament que es tractava ara de bruixots falsos i si hi posava aquest adjectiu era "jo vaig pensar" perquè el periodista que comunicava la notícia creia que n'hi havia de dues classes, de bruixots: de vertaders i de falsos. La pregunta, la vertadera pregunta, és per a mi qui són i on són els bruixots vertaders. En la literatura he pogut trobar alguns exemples de bruixots vertaders com són el de Harry Potter o el del Senyor dels anells. Però ja se sap, això són personatges ficticis i no valen. Jo durant aquesta setmana continuaré cercant si hi ha en algun lloc bruixots vertaders i si en conseqüència el títol de «bruixots falsos» té sentit, o es tracta d'un pleonasme sense més importància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris