nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Dignitat

Fa anys comentàvem que pot ser la feina per salvar la Real no serviria per res. Sempre he dit que el més important era no perdre la dignitat i que, en qualsevol cas, a l'hora de prendre la decisió ningú no pogués dir que no havíem fet tot el possible per salvar la Real. Dignitat i tranquil·litat de consciència són dos elements que hem d'intentar no perdre.Salvem la Real i tot els ciutadans que han treballat de valent durant aquests anys poden tenir la consciència ben tranquil·la perquè la feina que han fet ha esta modèlica. No és veritat que tota la lluita hagi estat inútil.

Les anades cada mes a Cort, les més de trenta propostes presentades al ple de l'Ajuntament, els concerts, les pancartes, els pals que varen rebre per part de la Policia, les manifestacions, els articles als diaris, les quasi vint causes obertes davant la Justícia, les ballades, els crits del desaparegut Toni Roig... tot ha estat un exemple de compromís ciutadà, de compromís personal i de lluita per unes idees.

Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, a Salvem la Real. Supòs que molts dels seus membres avui estan trists, tenen ràbia continguda, se senten traïts, estafats, enganyats o utilitzats. No han de defallir perquè la seva lluita, la nostra lluita, no ha estat inútil i no ha d'acabar aquí. L'anterior Govern (vertader responsable del desastre) va començar les obres i la plataforma Salvem la Real va plantar cara; aquest Govern les continuarà i la plataforma Salvem la Real també ha de continuar plantant cara i, com a mínim, exigint que el mal sigui el menor possible.

Jo, particularment, banyat fins al coll en la lluita a favor de la Real, també estic decebut, però això no ens ha de fer defallir. Només esper que els que es varen posar davant les pancartes i ara fan d'estruços siguin conscients del que han fet.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris