nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Gasoducte, entre la irresponsabilitat, la il·legalitat i la necessitat

La revelada suscitada aquests dies, en la possibilitat d'haver-nos d'engolir l'hospital de Son Espases, amb tercera via o sense, tan batallat per la Real (aquí algú diria... la Real som tots), evidencia la complexitat de decisió, execució i gestió d'aquesta legislatura. Caldrà que aquest nou Govern, sigui capaç d'escometre encertades decisions, malgrat l'enverinada herència de l'anterior executiu.

S'han tudat ingents quantitats de capital públic, prioritàries inversions per a aquestes Illes, però sobretot un valuós temps i recursos naturals de forma irreversible. Estem en l'encreuada crítica, aquí i ara s'han de traçar les línies d'acció, amb la materialització dels objectius, que determinaran el nostre futur més immediat, quantificant-ho amb dècades. Cal un sublim esforç de responsabilitat.

Si per la justificació de l'emplaçament i construcció de l'hospital, només volen posar-se sobre la taula els arguments tècnics i legals, avui tan sols la meva línia argumental anirà amb aquest únic sentit.

Analitzar en termes estrictament tècnics, la inviabilitat del previst aterratge del gasoducte en el Coll d'en Rabassa, contemplat sense cap alternativa en el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears, aprovat en el 2001 unànimement per tots els grups parlamentaris i modificat en el 2005. Un procés llarg i costós iniciat en la legislatura del Pacte de Progrés, que l'abanderà com un dels projectes estrella i indubtablement ho és, per l'enorme importància que suposa pel canvi de model energètic del nostre territori amb la conseqüent millora ambiental respecte l'actual. L'arribada cabdal del gas natural a aquestes illes estava previst en el decurs de 2005, però l'actuació de la llavors oposició del PP, amb en Jaume Matas com a ministre de Medi Ambient a Madrid, feu posar tots els pals possibles a les rodes d'aquest projecte, i n'imposar d'altres amb criteris contradictoris, cable versus gas. Quan tornaren governar en aquest petit patit país, no dedicaren cap esforç ni voluntat a analitzar, corregir ni impulsar aquesta infraestructura energètica cabdal per a les illes.

Pens que el debat polític en aquesta qüestió ja està esgotat. És hora d'anar per feina, garantir amb el màxim i escrupolós rigor tècnic l'operativitat de la infraestructura gasística. Això sí, en la menor afecció al medi ambient i patrimoni cultural, però sobretot garantint la màxima seguretat per a la població sotmesa a un greu risc, almenys durant 50 anys que suposa la previsió de funcionament del gasoducte, que està considerat com una activitat altament perillosa amb risc inherent d'accidents greus.

No us ha de resultar gens estrany que la població del Coll d'en Rabassa, de seguida s'organitzès en una plataforma opositora a l'entrada del gasoducte en aquell punt concret. Una zona tan castigada en serveis (aeroport, dipòsits de CLH, EDARII, Mercapalma, Carrefour, etc...) però sobretot, històricament agredida per l'antiga central tèrmica de Sant Joan de Déu (1968-2002), que feu d'aquesta àrea la més contaminada de l'àmbit estatal. La fita era clara, deslliurar de més servituds la zona, però sobretot garantir la seguretat de la població.

El temps ho ha posat ben clar, els ciutadans del Coll han lluitat només per assolir les fites traçades de compliment estricte de la legalitat en aquest assumpte, en serietat i utilitzant les regles de joc que administrativament s'han disposat. Dels tres objectius fixats des de l'inici: a) tancament i desmantellament de la central tèrmica de Sant Joan de Déu; b) com a desgreuge històric, revertir el terrenys de la central elèctrica en equipaments socioculturals que s'addicionessin a l'espai natural protegit del Carnatge; c) evitar la perillosa entrada del gasoducte a escasos 90m de l'hospital de Sant Joan de Déu i del nucli de població. Amb èxit s'han anat assolint en la mesura de les pretensions. La central es clausurà l'octubre de 2002, es desmantallar i posteriorment es desclassificar l'espai per a la generació elèctrica. Cal tenir en compte que el PDSE contemplava la perpetuació de la producció elèctrica en aquest emplaçament; la pressió ciutadana feu recapacitar els governats, i traslladaren la previsió a cas Tresorer. Els terrenys de Sant Joan de Déu no han portat equipaments de desgreuge, però s'escenificà un gest entre Gesa-Endesa i l'Ajuntament de Palma amb la cessió de 13.300 m2 d'aquest espai per addicionar el Carnatge. A dia d'avui encara no s'ha fet efectiva, és d'esperar que els actuals governants sabran exigir el compromís adquirit.

Pel que respecte a l'aterratge del gasoducte en aquestes contrades, encara no s'ha produït i tal com s'ha plantejat, pot ésser que arribin a instal·lar-lo però l'autorització de la seva posada en funcionament, exigirà el compliment dels requisits legals envers la seguretat; qüestió que a hores d'ara és inviable. Pot afirmar-se amb aquesta contundència perquè així ha quedat ben reflectit amb els documents d'anàlisi tècnic que han servit d'al·legació als projectes que han promogut les dues societats mercantils amb ànim de lucre, que executaran i explotaran la infraestructura, ENAGAS SA en el tram marí, i Endesa Gas Transportista SL en el tram terrestre, emparades per l'atorgament administratiu de reconeixement d'utilitat pública.

L'interès general ha de radicar fonamentalment en garantir la salvaguarda del més de 10.000 habitants que es troben dins el radi de 500m de seguretat que incongruentment imposa el projecte d'Enagas. Així s'estableix legal i reglamentàriament. És a dir, l'únic que ha fet falta evidenciar han estat les contradiccions i omissions reglamentàries que els propis documents, posats a exposició pública expressaven. Aquests documents han d'avalar el correcte disseny, execució i posada en servei de l'instal·lació, qüestió que brilla per la seva absència. La manca de rigor tècnic i la visió centralista, totalment allunyada de la realitat d'aquí, impossibiliten la materialització d'aquesta.

El tram marí es contempla des de l'estació d'impulsió a Dènia fins a Eivissa, a Cala Gració, i d'allà fins a «la playa de San Juan de Dios en Mallorca» (sic). No els hi ha explicat ningú a Madrid que no existeix cap platja amb aquesta denominació i a més el tram de costa previst és un roquissar, d'alt valor paleontològic, ubicat a la banda de llevant de Cala Gamba. És un indicador prou explícit del desconeixement en que s'ha treballat per abordar amb la necessària fiabilitat una instal·lació tan perillosa. Aquest projecte s'exposà a informació pública en el desembre de 2005, i es presentaren les oportunes al·legacions, en base a les quals el Defensor del Poble, Enrique Múgica Herzog, actuà d'ofici obrint una queixa, que actualment segueix en curs, manifestant que eren dignes d'ésser preses en consideració degut a la seva argumentació tècnica; a més mereixien ésser contestades. A dia d'avui encara s'espera resposta, emperò el projecte no ha rebut l'autorització administrativa fins l'agost passat i de manera condicionada. En la resolució publicada en el BOE n.183 de 3 d'agost de 2007, especifica textualment l'autorització a la condició que «addicionalment s'hauran d'introduir en el disseny, construcció i muntatge en el projecte del mencionat gasoducte quantes mesures i criteris de seguretat siguin necessaris per garantir plenament la seguretat de les persones i els béns».

És una clara evidència que la infraestructura projectada presenta greus carències en aquest sentit. Precisament en el punt d'aterratge radica el bessó de la qüestió. No es pot entendre de cap manera que s'ubiqui l'estació primària de vàlvules i regulació de l'alta pressió del gas (de 220 a 80 bar), a escassos metres de la població. Instal·lació altament susceptible a incidents (sobrepressions, cops d'ariet, fallides de vàlvules, fuites, errors humans, etc.), on l'ultima vàlvula de seccionament es troba a 145 km, a Eivissa, i allotja a l'interior del tram cinc milions de m3 de gas, que inevitablement es veurien abocats a sobre la població del Coll, sense possibilitat de reacció immediata. Les conseqüències serien catastròfiques, siguem realistes, que com diu el nostre refranyer «val més la que guarda que la que cura», i més si ho hem de contemplar garantint-ho a 50 anys vista.

Com a resultat de les condicions establertes en aquest primer projecte tramitat de Enagas, el mateix mes d'agost passat es va posar a exposició pública el projecte per a la sol·licitud d'autorització del traçat terrestre del gasoducte Sant Joan de Déu - cal Tresorer - Son Reus, promogut per Endesa Gas Transportista SL.

Ambdós projectes han estat objecte d'apel·lació, el primer amb la presentació d'un recurs d'alçada a l'autorització i el segon d'al·legació pels incompliments legals i incoherències tècniques que hi figuren, presentats en temps i forma al Ministeri d'Energia i Indústria i al Defensor del Poble.

Aquests dos projectes fins i tot es contradiuen entre ells, establint criteris de disseny oposats; com exemple cal citar que mentre el primer ubica les obligatòries mesures de seguretat d'oreig de línies en cas d'incident, l'altre les prohibeix ubicant-les a 3'3 km terra endins (a cal Tresorer), argumentant la restricció d'oreig de seguretat per a les condicions imposades per AENA degut a la proximitat de les pistes de Son Sant Joan. De la possible afecció a la població, ni menció. Això implica que ni tan sols es contemplen les mínimes i imprescindibles mesures de seguretat.

La partició de tramitacions genera que es perdi la perspectiva del conjunt, fent que quedi tot en una nebulosa d'indefinició. Un projecte deriva responsabilitats en l'altre i així recíprocament, quedant els aspectes fonamentals en l'aire, tals com el compliment de tots els requisits establerts en document normatiu bàsic d'aplicació, el Reglament de xarxes i escomeses de combustibles gasosos. S'ha de ressenyar l'escàs rigor tècnic dels projectes que es remeten a normativa derogada, obviant la que es realment d'aplicació, l'UNE-EN 1594 Sistemes de subministre de gas de més de 16 bar que l'any 2000 va anul·lar les anteriors normes tècnicament divergents.

No solament es redacten els projectes amb una evident manca de rigor tècnic sinó que a més s'emeten els informes tècnics que l'han d'acompanyar, des del més absolut desconeixement o bé des d'una temerària intencionalitat. L'exemple més clar es dóna en l'avaluació d'impacte ambiental que emet liMA Consultora SL, quan es refereix a la justificació del criteri de projecte, «evitar, en la medida de lo posible, el paso de la conducción por núcleos urbanos y zonas de alta densidad de población, concentración de vehículos y personas». No cal que us expliqui la concentració de població, de vehicles, etc. de la zona, crec que és prou evident; doncs bé, l'esmentat informe expressa textualment, «núcleos urbanos, tratando de alejar el trazado de éstos en la medida de lo posible. Así la traza circula a 1.500 m de Mallorca capital...». Després adjunten un planell on falsegen la ubicació del Coll den Rabassa situant-lo a Son Ferriol. Així de clar, compleixen l'expedient a nivell formal, encara que s'hagin d'inventar qualsevol cosa. Per sort, es poden depurar responsabilitats envers aquestes negligents pràctiques professionals, però pel cas que abordem l'únic que fa és anul·lar la validesa de la sol·licitud administrativa en tràmit.

Les directives europees d'aplicació en aspectes de seguretat (D. 96/82 CE relativa al control de riscs inherents als accidents greus en els que intervenen substàncies perilloses, i la D. 2003/105 CE que la modifica), estableixen clarament els condicionants i requisits a complir. Especifiquen que s'han d'assolir les condicions i la separació adequada entre els centres de població i les activitats de transport mitjançant canalitzacions de substàncies perilloses. Els estats membres prohibiran l'explotació o entrada en servei de la instal·lació, sinó reuneix aquest requisit, a més haurà de constar els pertinents AQR, Anàlisi Quantitatiu de Risc, amb el posterior i conseqüent Pla d'emergència, tant intern (elaborats per les empreses) com extern (elaborat per l'administració competent). Condicionants obviats ambdós projectes. Cap dels especialistes en seguretat consultats veuen viable l'aplicació d'un eficient Pla d'emergència en el Coll den Rabassa. La conclusió és clara, no pot autoritzar-se la infraestructura en la ubicació projectada que travessa el nucli urbà.

Tota aquesta tramitació administrativa cap sentit té si tanmateix les obres del tram terrestre (Sant Joan de Déu - cal Tresorer) ja s'han executades. Aquesta tramitació és una autèntica farsa. Només posa de manifest la il·legalitat comesa per Endesa i invalida de forma definitiva la tramitació. Així és, totes les prescripcions realitzades en el projecte, de res serveixen ja que tots els condicionats de disseny, d'execució i d'assaigs de verificació (radiografiat del 100% de les soldadures) i proves hidràuliques de verificació de la pressió màxima de servei, s'han obviat i a més ara ja no hi possibilitat d'esmenar-ho. Tot està ben soterrat. Qualsevol intent de legalització obligarà a refer les obres.

Estem davant uns fets gravíssims on existeix una transgressió i vulneració legal perfectament constatada, en multitud d'aspectes. Implica una depuració de responsabilitats fent front a les diferents infraccions legals comeses. Aquestes responsabilitats no són imputables només a l'empresa infractora, ens hem de demanar perquè l'administració competent, en aquets cas l'anterior executiu, ha permès la consumació de la il·legalitat. Quan es va denunciar l'nici de les obres en el novembre de 2006, el conseller Cardona es va veure evidenciat i no va dubtar en declarar la il·legalitat de la mateixa, ordenant al responsable d'urbanisme de ciutat, Rodrigo de Santos, la paralització de la mateixa. A més, Endesa havia modificat el traçat previst en el PDSE, fent passar el gasoducte per un dels carrers de la nova urbanització de cas Cabrer; simplement es montà una pantomima burocràtica fent desmuntar aquest tram de 400 m, que el cap de dues setmanes d'haver passat el zelador d'obres tornaren a instal·lar. La infracció urbanística no es circumscriu en aquest canvi de traçat, és tota l'obra de 3'3 km de Sant Joan de Déu fins a cal Tresorer, que sense altre entrebanc administratiu conclourien amb celeritat l'abril de 2007.

En l'enorme premura i necessitat de comptar amb el gas natural en aquestes illes, han estat els principals actors del tema, els qui han generat aquesta demora costosíssima per a les Illes Balears. No han sabut actuar amb professionalitat, no han volgut analitzar alternatives ni abordar les millors solucions que la tecnologia actual permet i de moment, tornam trobar-nos en un punt mort. Les pròpies empreses promotores de la infraestructura i els responsables polítics que havien de prendre les oportunes decisions han estat el causants d'aquest greu perjudici per l'economia i medi ambient illenc. D'ara endavant, a l'actual executiu se li haurà d'exigir el seny necessari que fins ara ha mancat.

Cal anar per feina, és hora de canviar el model energètic però sense cap risc per a la població. Com a punt final, recordar-los que en el 2005 es sol·licità al ministeri la inversió de l'1% del pressupost total de la infraestructura, tal i com legalment s'estableix, per a la recuperació cultural, patrimonial i ambiental dels espais naturals del Carnatge i Ses Fontanelles, creant un corredor verd ''interconnexió entre ells. Cal que no es perdi ni una sola inversió cap aquí. Potser un altre dia podrem abordar les viables solucions al respecte. Per avui ja n'hi ha prou amb el resum de sis anys de treball amb el polèmic gasoducte, fet tan sols només per poder dormir tranquil a casa. A reveure.

Bartomeu Rosselló i Boeres,
enginyer i auditor mbiental

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris