muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El Memorial Democràtic

El grup parlamentari del Bloc ha registrat una proposició no de llei perquè el Parlament insti al Govern a crear el Memorial Democràtic de les Illes Balears, que haurà de ser l'òrgan encarregat de portar a terme una política institucional de recuperació de la memòria democràtica, coordinar l'acció que en aquest camp fan diferents institucions i donar suport a les iniciatives de la societat civil. La creació d'aquest Memorial forma part de l'acord programàtic de la coalició progressista governant, i la iniciativa parlamentària compta ja amb el consens dels grups que donen suport al Govern. És de preveure, per tant, que aquesta legislatura veurà com a les Illes Balears es posa en marxa una acció institucional decidida de reconeixement dels defensors de la llibertat i de reparació cap a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista. S'ha dit sovint que aquesta és una assignatura pendent de la transició. Les excuses que s'hi han posat, que mai no han estat gaire sòlides, ja no s'aguanten. En qualsevol cas, i tal com diu la frase feta castellana, més val tard que mai. La creació del Memorial permetrà començar a pagar una part del deute que els demòcrates d'avui tenim contret amb els demòcrates del passat. Aquest reconeixement dels que varen dedicar tot el seu esforç, i sovint la vida, a la defensa de les llibertats ja no pot esperar més. És avui, quan encara són vives persones que poden aportar testimonis valuosos i persones que mereixen un reconeixement, que s'ha d'escometre la tasca. Moltes vegades, la iniciativa institucional va a remolc de la iniciativa ciutadana. També en aquest cas, l'actuació de les institucions haurà estat possible gràcies a l'existència d'un moviment ciutadà que reclama la restitució de la memòria històrica. Les associacions i les múltiples iniciatives sorgides són l'expressió d'una societat que, per reconciliar-se amb el seu passat, exigeix veritat i exigeix justícia. Fins el moment, el que s'ha fet des d'instàncies públiques ha estat escàs. Cal, amb voluntat de consens però sense renúncies, desplegar una autèntica política institucional de recuperació de la memòria històrica. Tot allò que va succeir a les Illes durant la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista ha de ser rellegit institucionalment, d'acord amb els principis de veritat, justícia i reparació proclamats per les Nacions Unides.

Què es podrà fer, des d'una instància així? El Memorial podrà, i haurà de, dur a terme tasques com l'elaboració d'un cens de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, la investigació i identificació de les persones desaparegudes de manera violenta durant aquests períodes, la recopilació de testimonis orals de supervivents, l'organització de cursos i seminaris, la publicació i difusió d'estudis, o l'organització d'actes de reconeixement a les víctimes. Podrà també fer una important feina d'acompanyament i suport per a les víctimes i els seus familiars en capítols que ultrapassen el que es pot fer des de l'àmbit autonòmic, com són lademanda d'anul·lació dels judicis del franquisme o les indemnitzacions a les víctimes.

Cal saber contestar, finalment, a la pregunta de si és necessari un reconeixement a totes les víctimes. No es pot respondre sense fer una distinció: totes les víctimes mereixen el record i l'esforç de la preservació de la memòria. Al mateix temps, una política pública de recuperació de la memòria no pot deixar de saber qui va defensar la legalitat democràtica del moment, i qui va ser fidel als valors de la llibertat que han de ser el fonament de la nostra convivència actual.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris