nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Rompre aigües

El compte enrera. Les vespres solemnes d'un confessor (Mozart). Tic-tac. El muntatge de Sol davant el perill. Gary Cooper al Consolat de Mar. Hitchcock. Hamlet, Shakespeare. Hemingway, El vell i la mar. Stevenson, L'illa del tresor. Rembrandt, Crist curant els malalts, La lliçó d'anatomia del doctor Nicolaes Tulp, La lliçó d'anatomia del doctor Deyman; i, sobretot, El bou escorxat. O El llibre de Job (sí, el de la Bíblia). Bé, en el fons, no hi ha grandesa en el compte enrera, hi ha mediocritat; i Joc brut (Manuel de Pedrolo).

Em diu un digne, venerable socialista: si no surt Son Espases, la gent anirà oblidant a poc a poc. Si surt Son Espases, la deslleialtat esdevindrà història, i el propi hospital serà un recordatori de la deslleialtat.

Hi ha socialistes que se senten personalment molt agreujats, no ja pel que pugui sortir, sinó per la mesquinesa amb què s'ha «gestionat» tot l'assumpte. No s'entén per què es diu que els del PP són bons gestors. Basta veure com han deixat els comptes. Ara que aquests...

Per si surt Son Espases, ja circula tot un argumentari de plastilina que deixa a fora les qüestions essencials (com els famosos argumentaris del PP sobre l'Iraq). Tot molt roí, una mica sòrdid. Sòrdid: així era com alguns qualificàvem el també molt honorable Jaume Matas en els moments més sinistres del seu mandat. Sòrdid.

La intoxicació mediàtica fa una mica de pena, tot és tèrbol i poca cosa. Qui pagarà tantes tones de vaselina, tantes carretades d'ensems? No deien que no hi havia doblers? Començau a estalviar en propines.

El compte enrera. Per què avui i no un altre dia? Si avui el president Antich romp aigües, almenys haurà complit una promesa. Es tractava d'això, de projectar la imatge d'un govern que compleix els terminis que s'imposa? Una promesa d'allò més innecessària: s'ha d'estudiar una qüestió tan delicada així, a contra temps? Ara vendrà d'una setmana, quan havien tengut tant de temps per pensar-s'ho, per estudiar-ho amb detall, el president i els seus homes de la salut pública. Es diu que el president Antich volia fer l'hospital a Son Dureta, però que s'hi han oposat els de salut. Fins i tot asseguren que el president Antich va ser el primer sorprès per la negativa dels de salut a complir amb les expectatives. Quan jo era petit sentia dir que en Franco era molt bona persona, que els dolents eren els que l'enrevoltaven. Sempre s'han dit coses així, n'hi ha que xerren perquè tenen boca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris